La foto és de Miquel Muñoz.
Nota de recerca a propòsit de les fogueres de Sant Joan a Barcelona, enviado a la gent de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà, OACU, enviada el juliol de 2024.
Sobre la persecució contra les fogueres de Sant Joan a Barcelona a partir de 1965
Manuel Delgado
Durant la recerca sobre l’eliminació dels centeneras de fogueres que s’encenien per Sant Joan fins ben entrats els anys 70, era cosa de demostrar que la persecució municipal que es va intensificar de la mà dels governs de l’etapa Maragall era continuació de la iniciada per José Maria de Porcioles, l’alcalde franquista que va ser el precursor del “model Barelona” i en va preparar el camí. El que vaig fer és passar-me uns quants dies a l’Arxiu Contemporani de Barcelona, que està a prop de la plaça Sant Jaume. Allà vaig demanar els partes de sortida de bombers de la nit del 23 de juny entre 1960 i 1983.
El que vaig veure és que, per exemple, el 1960 no haver-hi cap, El 1962; 7 el 1963, 3 el 1964 i, de sobre, 43 el 1965, 41 el 1966, 31 el 1967, 28 el 1968, 27 el 1969, 31 el 1971 i així fins els 80.
Les fogueres de Sant Joan sempre havien estat prohibides, però escasament perseguides perquè era gairebé imposible controlarles. És Porcioles qui, per dir-ho així, s’ho van prendre seriosament. Ése ell qui promulga els “Bando de policía y buen gobierno” que són el precedent directe de les actuals normatives “cíviques”. Com la que publica la Gazeta Municipal el 15 de juny de 1965, en què s'avisa a la ciutadania que “queda prohibido encender hogueras en todo el término municipal, excepto autorización concedida expresamente y por escrito”. A la prensa apareixen notícies advertint que “en ningún caso se autorizará el encendido de hogueras en las calles y plazas asfaltadas o afirmadas” (La Vanguardia Española, 22/6/1965). Aquest tipus d’informació es va obtener d’un Munt de visites regulars a l’Hemeroteca de l’Ajuntament, a Ca l’Ardiaca.
