La Cabrònica del Nord de Fort-Pienc
Entrevista al llibre Foc, foc, correfoc, publicat per l'Ajuntament de Barcelona al 2013.
Quan el correfoc va reiventar Barcelona
Manuel Delgado
“No sé si es va fer de manera conscient o inconscient, però la invenció del correfoc buscava contribuir a generar un esperit urbà, un sentiment de barcelonitat, que faltava a la ciutat XIX” diu l’antropòleg Manuel Delgado. I segueix explicant que el problema de Barcelona és que mai havia tingut allò que Eugeni d’Ors anomenava “esperit cívic” i que Joan Maragall va definir molt bé: “Barcelona és una gran població, però mai un gran poble”. “Això vol dir que Barcelona no existia: no hi havia cap sentiment col·lectiu associat a la idea de ser de Barcelona. Per això els primers ajuntaments democràtics es van esforçar a crear un sentiment de patriotisme urbà” explica Delgado.
“I un dels ingredients indispensables per a crear aquesta idea de barcelonitat que tant mancava era la cohesió social. I una de les millors maneres per generar cohesió social és a través de la festa i per això des de l’Ajuntament es va desenvolupar un aparell festiu ben potent” explica l’antropòleg. És precisament aquí on entren en joc les festes de la Mercè modernes i, sobretot, la invenció del correfoc i de les colles de diables a la segona meitat dels anys 70 del segle passat. Delgado diu: “Calia dissenyar un acte que enganxés al conjunt de ciutadans i impliqués un centralisme simbòlic. Una festa pròpia de Barcelona, que és el que no hi havia. I com que la Mercè s’estava fent de bell nou, era un espai molt més predisposat a aconseguir aquest objectiu.”
L’antropòleg prossegueix: “El que volien fer primer Narcís Serra i després Pasqual Maragall, era reinventar Barcelona. I ho volien fer des d’un nacionalisme postmodern que no responia als models clàssics de nacionalisme fonamentats en presumptes arrels compartides. En aquest cas es fonamentava en el civisme i no tenia cap contingut específic: hi cabia tothom. I aquesta va ser la voluntat de la política festiva dels ajuntaments de la transició, inclòs el correfoc i la resta de festes de la Mercè: reinventar Barcelona”.
“El correfoc va ser una festa fabricada i promocionada institucionalment però que automàticament va ser assumit, assimilat i acceptat per tothom. És un autèntic cas d’èxit! Perquè les institucions poden inventar moltes festes, gastar-s’hi molts diners, però seran un fracàs si la gent no se les fa seves”. Per tant, per Delgado “que l’ajuntament s’inventés la festa per generar patriotisme urbà és una cosa que ja només interessa a historiadors i antropòlegs. El més important és que la festa ha estat apropiada per la gent. El mèrit és haver impulsat una cosa des de dalt i aconseguir l’èxit que ha tingut: que la gent se la senti tan seva que ja no se’n recordi ni de qui ni de quan es va inventar la festa”.
