 |
| La foto es Eric Kim |
Comentari penjat al campus virtual de l'assignatura Antropologia Religiosa, del Grau d'Antropologia Social de la UB, el març de 2017.
L'amor i la domesticació de les passions
Manuel Delgado
Em vaig referir a classe a la qüestió de la
domesticació d'això al voltant del XVI i culminant al llarg de la segona meitat
del XVIII es va conèixer com els instints, un assumpte que ha estat en el
centre d'interès d'una llarga tradició intel·lectual preocupada per la gènesi
de les categories -Nietzsche, Weber, Bataille, Foucault, Elias, Luhmann, etc.-
Una de les conclusions d'aquest tipus d'atenció ha estat la d'assenyalar la
importància del sorgiment d'una nova noció, la de racionalitat, de la qual s'exigeix
una victòria- una colonització gairebé, es podria dir- sobre les potències
dissolvents que aguaiten des del si del propi individu, i que s'associa amb la
urgència urgent per imposar un autocontrol en la totalitat d'expressions
vitals, que executi el triomf de la Raó sobre el caos instintiu que conspira
sempre des de dins.
Tot en el inculcament dels principis de la
urbanitat -que és a partir de llavors quan comença a esdevenir una preocupació
obsessiva en certs sectors socials i que es concreta en la institucionalització
de l'aparell educatiu- apareix destinat a la canalització i regulació de les
pulsions que es entén que procedeixen de l'interior humà. La mateixa Església
catòlica va assumir aquests principis a partir de Trento i va contribuir a la seva
difusió en els països controlats ideològicament pel poder eclesial. De fet, a
l'Església contrareformista és a qui li correspon el mèrit d', aliada amb
l'absolutisme, haver estès fora de les àrees absorbides per les revolucions
puritanes els principis del nou tipus d'home, vencedor sobre les passions i els
baixos apetits, que Zwingli i Calví havien propiciat.
És en aquest marc de reeducació generalitzada
de les masses europees en la necessitat d'autodomini sobre els instints on es
produeixen els grans canvis en el camp de l'amor i la passió, que trencant amb
el que havia estat la mentalitat medieval, arriben en els seus efectes fins
nostres dies i conformen la ideologia amorosa actual. Aquesta reorientació
generalitzada de les relacions entre els sexes. Així, per exemple, és en els
darrers decennis del Segle de les Llums, on es registra la desaparició del
matrimoni convingut ia la seva substitució per les noces fundada en la lliure
elecció propiciada per l'amor -un valor fins llavors considerat aliè o fins i
tot contrari a la institució marital-, conseqüència de canvis estructurals
profunds en el paper de les famílies en la societat.
D'ells derivarien factors com la creixent
psicologització i personalització d'aquestes relacions; les idees sobre la
"utilitat" de les passions com a matèria primera dels intercanvis
entre els sexes i la conceptualització dels impulsos eròtics com ressort
fonamental de la semàntica amatòria; les nocions relatives a l'instint sexual
com una força necessitada de control i consens; la urgència per acabar amb
aquell "temperament oscil·lant" –empleant l'expressió que va encunyar
Jan Huizinga en el seu El otoño de la Edad Media (Alianza) - de persones i
multituds que havia caracteritzat els períodes històrics anteriors, i enfront
de la qual s'aixeca l'exigència de major fermesa en els sentiments; a
l'oposició entre natura i civilitat, en la qual el sacrifici de la primera
passa a ser condició per al triomf de la segona; la estatuación del matrimoni
com el lloc on alliberar l'empenta de la voluptuositat i de l'amor com una cosa
essencialment de dos, pel que fa a la qual es fingeix socialment el respecte a
la privacitat; a la noció de relació amorosa com un àmbit en el qual els joves
s'enfronten per posar a prova la veritat dels seus sentiments; la preocupació
per la processualitat i la seqüencialització de la dialèctica amorosa, com a
part d'una atenció nova per la temporalitat i, especialment, per la qüestió de
l'ajornament sexual com a estratègia amorosa que prepara per al matrimoni; la
priorització de la idea d'exclusivitat que exigeix per a cada relació amorosa
un nou començament ...
Si us interessa el tema, us recomano alguns
llibres: El amor como pasión, de
Niklas Luhmann (Península), o El proceso
de civilización, de Norbert Elias (FCE). Tot i que el meu favorit, el que
millor resumeix la qüestió, és La teoria
de las pasiones y el dominio del hombre, de Manuel Calvo Garcia (Prensas
Universitarias Zaragoza).
