Salomé ajudant a Maria a banyar el Nen a un dels frescos de Göremme, a la Capadocia.
Comentari per el company Oriol Pascual, del Grup de Recerca en Místiques i Heterodòxies Religioses, sobre el dubte de Salomé a propòsit de la virginitat de Maria. Enviada el 8 de desembre de 2021, dia de la Immaculada Concepció.
El dubte de Salomé i el seu càstic i redenció al Protoevangeli de Jaume
Manuel Delgado
La del Protoevangeli de Jaume és, en efecte, una dels dones que, segons Marc, presencien la Crucifixió i una de les tres que visiten el sepulcre de Crist i reben la notícia de la seva resurrecció. Apareix en Mateu, però com la dona de Zebedeo. Com Maria Salomé també podria ser una de les Tres Maries que acompanyen el Senyor en la seva predicació. Apareix a diferents apòcrifs -el de Tomàs, el secret de Marc, l'Egipci, el de Bartomeu i, en efecte, el de Jaume, cosa lògica perquè és la seva mare i com a tal se la venera a la catedral de Santiago.
Aquest passatge és ben interessant perquè és dels que justifica l'arreconament d'alguns dels apòcrifs com sospitosos de està contaminats d'errors atribuïts a sectes gnòstico-maniquees. En aquest cas, planeja la docètica sobre la condició merament ideal de l'embaràs de Maria, és a dir del seu paper com a via per l'encarnació de Crist, però sense part real. O inclús ebionita, aquell corrent judeo-cristià que negava la condició divina de Crist i el relegava a profeta.
A l'edició castellana de la Biblioteca de Autores Cristianos, la versió que hi ha del 19.3: «Y al salir la partera de la gruta vino a su encuentro Salomé y ella exclamó: «Salomé, Salomé, tengo que contarte una maravilla nunca vista y en que una Virgen ha dado a luz, cosa que como sabes no sufre naturaleza humana”. Pero Salomé repuso: “Por Vida del Señor mi Dios que no creeré tal cosa sino me es dado introducir mi dedo y examinar su naturaleza».
El que no dius és com segueix al versícle següent, el 20: «Y habiendo entrado la partera le dijo a María: “Disponte porque hay entre nosotras una gran altercado con relación a ti”. Salomé pues introdujo su dedo en la naturaleza más de repente lanzó un grito diciendo: “Ay de mí, mi maldad y mi incredulidad tienen la culpa. Por tentar al Dios vivo se desprende de mi cuerpo mi mano carbonizada”». La cosa s'arregla perquè al versicle 21, veient el seu penediment, Déu li envia un àngel perquè li retorni la mà i la curi.
El que et recomano és que miris la conversa entre Crist i Salomé al Evangeli dels Egipcis, segons la reconstrucció de Clement Alexandrí, quan diu: «Le dijo el señor a Salomé que preguntaba: «Durante cuánto tiempo estará en vigor la muerte?". "Mientras vosotras las mujeres sigáis engendrando"». I afegeix més endavant: «He venido a destruir las obras de la mujer, esto es de la concupiscencia las obras de ella, esto es la generación y la corrupción».
