 |
| La foto és de Mikael Theimer |
Respostes per a Laura Velasco, estudiant de batxillerat preparant el seu treball de recerca, enviades el 17 de desembre de 2016.
SOBRE L'AMOR, LA PARELLA I L'HOMOSEXUALITAT
Manuel Delgado
P. Quin és el concepte que
tens de relació de parella? Penses que és molt allunyat de la concepció que es
té a nivell antropològic?
R. El que l’estudi comparat de les societats ens diu és que hi ha
moltes formes d’emparellament i d’acords en que es fonamenten. Hi ha un nombre
extraordinari de variacions que no permeten establir cap principi universal al
respecte. La meva concepció de parella és la majoritària a la meva societat, la
d’un conveni entre particulars que formalitzen la seva mútua afinitat, que decideixen
establir un vincle de mútua lleialtat sentimental i sexual, que conviuen, que
poden obtenir reconeixement administratiu de la seva relació, que pacten drets
i obligacions i que comparteixen un determinat patrimoni.
P. En quin moment de la
història creus que es comença a deformar la definició d'amor fins a
convertir-la en el que tenim avui dia?
R. D’entrada, se sobreentén que estem parlant de l’amor com
expressió superior del vincle de mútua adhesió afectiva i duradora entre dues
persones. La definició d’amor, en aquest sentit, no es deforma, sinó que es
reformula constantment a partir de les seves funcions i significats, que són
canviants. Ara per ara, l’amor, i la presumpció de veritat psicològica que
comporta qualsevol de les seves accepcions, tan sentimentals com passionals, és
el requisit en que es fonamenten les parelles sentimentals i la seva projecció
com a premissa per a la institució familiar. Quedi clar, però, que la
vinculació entre amor, matrimoni i sexualitat no és ni anterior ni exterior a
les societats industrials del segle XIX.
P. Ha existit sempre l'amor?
R. L’amor, en el sentit del que estem parlant, és una mena de
derivació mundana de la idea primer platònica i després cristiana d’àgape o
amor de Deu. La concepció moderna d’amor com exacerbació del sentiment vers un
altre ésser humà tindria el seu precedent en l’amor cortès medieval, amb
expressions com la poesia trobadoresca. En aquestes primeres fases el sentiment
amorós és concebut com aliè i fins i tot contrari al matrimoni.
En el seu sentit actual, l’amor com a passió sentimental o amor
romàntic sorgeix, com el seu nom indica, en el context del segle XIX, és a dir
en el del Romanticisme com a corrent estètica.
Abans de l’expansió colonial d’Occident, que l’ha universalitzat,
l’amor, en el sentit al que ens estem referint ara, no ha existit a cap altra
societat.
P. Què en penses de la
monogàmia (tant d'homes com de dones)? I de la homosexualitat?
R. La monogàmia és un requisit legal de les formes
institucionalitzades de parella a la nostra societat sols ser-ho amb les no
reconegudes per l’Administració. A la pràctica, es pot reconèixer que les
persones poden tenir altres parelles i la figura del o de l’amant i l’adulteri
com a conducta sexual legal però il·legítima són freqüents. A altres societats
la poligàmia implica en realitat una forma de monogàmia en la que un dels
membres de la parella te altres parelles. En aquest moment, la noció de moda de
“poliamor” serveix per designar una realitat social d’allò més antic.
L’homosexualitat apareix com una malaltia que la nosografia mèdica prescriu al
segle XIX. A partir de la finals del segle XX passa cada cop més a referir-se a una
relació sentimental i sexual entre persones del mateix sexe que tendeix a
considerar-se cada cop més com a legítima i, en alguns països, àdhuc legal com a forma institucionalitzada de parella.
No existeixen l’homosexualitat abans del segle XIX i en altres
societats conegudes.
P. Perquè
creus que es dona tanta importància a la fidelitat? Creus que és positiu o
negatiu el sentiment de propietat (que es desenvolupa cap a una altre persona)?
R. El principi de compliment de l’acordat és consubstancial a tot
els tipus de contracte, i el que estableixen les parelles ho és, tant si es formalitza legalment o ritualment com si no. Un dels punts
d’aquest pacte és el que obliga a no mantenir relacions sexuals amb altres
persones, tret que s’hagi incorporat alguna clàusula implícita o explícita que
indiqui el contrari, a la manera del que es coneix com a “parella oberta”.
És molt probable que la instauració del tipus de família nuclear
tancada, seguint el model del niu, estigui a la base de la moderna concepció de
la parella com a patrimoni que no pot ser compartit ni intercanviat.
P. Com penses que afecta en
l'ésser humà l'amor romàntic i la seva idealització, els mites...
R. L’amor romàntic ja és un ideal. El seu valor com exemple de
fermesa psicològica i experiència d’una certa veritat radical ha fet que totes
les relacions socials l’adoptin com a codi de referència. Per això quasi totes
les novel·les, pel·lícules, poesies, cançons..., solen ser d’alguna forma
“d’amor”. En aquest sentit, el discurs amorós, aplicat a qualsevol realitat, no
sols sentible, sinó també intel·ligible.
L’elevadíssim estatus de l’amor, la seva valoració com a bé absolut
està a la base del seu fracàs tan freqüent, car és tant el que s’espera d’ell i
que les oportunitats en que creiem que es realitza sempre són tard o d’hora
decebedors, en la mesura que els costa o resulta impossible atendre les
expectatives que desperta.
