Restaurar la cultura a la vida

Assemblea de la Makabra el desembre de 2006 a Can Ricart

Article publicat al Quadern de Cultura d’El País, el 30/6/2006. Fa referència a l’atac simbòlic contra el MACBA l’octubre de 2006, en un protesta contra el desallotjament d’el Forat de la Vergonya i al desallotjament de la gent de la Makabra a Can Ricart, a Poble Nou, poc després,  al desembre, en una de les primeres actuacions repressives del govern del tripartit després d’haver-se constituït.

RESTAURAR LA CULTURA A LA VIDA

Manuel Delgado

No es va subratllar en el seu moment –fa unes setmanes– el significat  que tingué l’agressió simbòlica contra el MACBA, quan uns veïns que protestaven contra el desallotjament del Forat de la Vergonya van llençar contra la seva façana bosses de pintura. Aquell acte fou una imprecació i un retret contra un indret sagrat on la Deessa Cultura oficiava el seus misteris i distribuïa la seva gràcia salvífica entre els mortals que acudien bocabadats a rebre-la. Perquè el que anomenen “la Cultura” és això: una nova pietat pagana que ocupa el lloc que abans ocupaven les antigues religions d’Estat i que, com elles, juga un paper fonamental com a font de legitimació dels poders institucionals que la patrocinen.

La Cultura és també una indústria i un negoci. Tota mena d’entitats bancàries i de multinacionals poden netejar els seus diners subvencionant grans actes o patrocinant el que pomposament anomenen instal·lacions o equipaments «culturals». Tota mena de cadenes comercials especialitzades en “cultura” –llibres, música, cinema, teatre...– acaben convertint tot el que toquen en mercaderia. Els pintors, escriptors i compositors consentits pel mercat es mostren sublims i exquisits i oculten pudorosament el que els hi preocupa la cotització de les seves obres. Les noves castes sacerdotals –els funcionaris i els tècnics culturals– o els seus xamans o místics –els artistes i els intel·lectuals oficials– s’arroguen ser mediadors exclusius entre els dominis sobrehumans on rau la Bellesa i el Saber i els consumidors d’art i cultura, nou poble elegit àvid per trobar en el “bon gust” la redempció d’una existència prosaica i mesquina.

Sortosament, alguns encara entenen que la cultura no és res d’això, sinó la manera com els humans demostren fins quin punt el món els hi sap a poc i el perllonguen amb produccions pròpies. Entre els sectors més indòcils i vitals de la societat hi ha qui entén que la cultura no és una benedicció que desen sobre nosaltres –pastius i expectants–, com les llengües de foc d’una nova Pentecosta. Al contrari, saben que la cultura és la forma com les persones especulen amb la realitat i li afegeixen coses que no tenia. Saben que l’univers encara no està acabat i se senten convocats a continuar la tasca que fa milions d’anys iniciaren les forces de cosmos o la voluntat dels déus. Els de la Makabra eren gent d’aquesta mena, com ho són els de la Lokeria de la Torrassa, als que en el moment el que es llegeixin aquestes ratlles, 30 de novembre de 2006, la policia estarà desallotjant o a punt de desallotjar. Moltes gràcies per haver-li restaurat la cultura a la vida.