Comentari per la doctoranda Carla Rivera, col·lega de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà, enviat el març de 2026.
Narcis Oller i la transformació de Barcelona a la segona meitat del segle XIX
Manuel Delgado
Si t’interessa una imatge de la Barcelona que Cerdà volia reformar, el teu autor és sense dubte és Narcís Oller, i en particular La papallona, que és de 1882, on parla de Ciutat Vella i la vida obrera allà. Busca-la. Està publicat per Edicions 62. És el més útil per buscar un equivalent del que escriuen Engels i Dickens del Londres d’aquella època. A obres com La papallona (1882), però també L'escanyapobres (1884), Oller mostra l'impacte de les fàbriques, el vapor i el ferrocarril en la fesomia de la ciutat i dels pobles del pla com Gràcia o Sants. En aquestes obres, Oller descriu la convivència tensa entre els nous enriquits i una classe obrera que comença a organitzar-se en un entorn urbà en ple creixement.
Està clar que en Narcís Oller és el cronista literari per excel·lència de la Barcelona vuitcentista, ja que va documentar amb precisió realista el pas de la ciutat emmurallada a la metròpoli moderna. A través de les seves novel·les, l'autor reflecteix com l'enderroc de les muralles i la construcció de l'Eixample van alterar tant el paisatge urbà com la psicologia de la societat catalana.
En relació al disseny de l'Eixample, l'ascens social dels personatges d'Oller es mesura sovint pel seu canvi de domicili des dels carrers estrets de Ciutat Vella cap als nous edificis senyorials del Passeig de Gràcia o la Rambla de Catalunya.
A novel·les com La febre d'or (1890-1892) o Pilar Prim (1906), l'autor retrata la nova burgesia barcelonina que es traslladava del nucli antic cap als nous carrers amples de la ciutat moderna. A La febre d'or, l'enriquiment de la família Gil Foix queda simbolitzat per l'abandonament del seu antic pis i la construcció d'una torre sumptuosa al nou Eixample. Tingues present que l'expansió urbanística de Cerdà va anar lligada a un fort moviment de capitals que Oller retrata a fons a La febre d'or. La novel·la mostra com la compra de solars, l'obertura de nous carrers i l'eufòria borsària van transformar la mentalitat tradicional dels artesans i comerciants en una burgesia especuladora.
Fixa’t en com Oller pren com a referència l'Exposició Universal de 1888. Aquest esdeveniment va marcar la consagració de la nova Barcelona moderna i va tenir un paper destacat a la seva narrativa d'Oller, que utilitza l'Exposició i la urbanització del parc de la Ciutadella com a teló de fons per mostrar l'obertura de la ciutat al món i el contrast entre el progrés material i les crisi morals dels seus protagonistes.
També dona testimoni de la importància dels nous espais d'oci burgesos. La transformació física va portar nous hàbits socials que Oller descriu amb detall, com ara les passejades en carruatge pels bulevards amples, les nits d'òpera al Liceu o l'estiueig de les famílies benestants a les antigues viles independents del pla, com Sant Gervasi o Sarrià.
