Comentari per Carla Rivera, col·lega de l'OACU, en relació amb la seva tesi doctoral.
Cerdà i la reforma urbano-moral de Barcelona
Manuel Delgado
Manuel Delgado
Pensa que en Cerdà és també un polític, no te n'oblidis. Es presenta per a diputat a les Corts de Madrid el 1851 i surt escollit per Barcelona amb la candidatura progressista, juntament amb Estanislau Figueres, Pascual Madoz i Jacint F. Domènech. Després serà regidor a l’Ajuntament de Barcelona en dos períodes (1854-1856 i 1863-1866) i vicepresident de la Diputació de Barcelona durant el període 1873-1874. Tot això seguint un procés que el portarà d’opcions liberals al republicanisme a la seva darrera etapa. I és un socialista, socialista utòpic molt lligat a Narcís Monturiol i en Clavé. Ell no deixa de tenir al cap a en Cabet i la seva Icària i rep la influència de Saint Simon, que rep de la mà de Claude-Henri de Rouvroy.
Recorda que estem parlant d’aquesta etapa del teu treball que vam quedar que li diries utopista. Seria poc probable i del tot il·lògic que raonés el seu projecte de reforma urbana des d’una òptica explícitament repressiva. Ho fa des del humanisme reformista del socialisme utòpic. Aquest ascendent de l’humanisme reformista és constant a totes les etapes que estem observant i fins ara mateix. El mateix concepte actual d’espai públic respon a aquesta base del universalisme kantià. No ho dubtis, el socialisme utòpic ha modelat la Barcelona que coneixem avui. Aquest element és comú a aquesta fase, al neoclassicisme noucentista i al racionalisme del Moviment Modern, que són les tres fonts d’altres tres visionaris: Porcioles, Maragall i Colau.
Cerdà es posa al servei del gran projecte reformista d'una conciliació entre classes –la societat civil ja és això-, és a dir un equilibri entre els interessos de la burgesia i el proletariat. La seva premissa és la de tot urbanisme: que la bona forma s’imposa sobre les desigualtats socials. Estava convençut que les revoltes obreres eren conseqüència de l'amuntegament i la insalubritat de la ciutat emmurallada.
Mira La monografía estadística de la clase obrera i veuràs que el seu estudi volia documentar les deplorables condicions de vida dels treballadors a Barcelona. L'objectiu era demostrar que la conflictivitat social era un resultat directe de l'entorn físic opressiu i que només una reforma urbana radical podria pacificar la ciutat. Cerdà va explicitar la seva voluntat de mitigar la conflictivitat social mitjançant una transformació urbana profunda, fonamentada en la igualtat i l’higienisme. Aquesta és la via que proposava per reduir la necessitat de mesures repressives davant les expressions de ressentiment social.
No trobaràs cap al·lusió descarada a la urgència d’acabar amb les barricades. Ni en Cerdà ni en Haussmann. Però és perfectament inferible, en aquests cas i en tots els altres que et trobis. Mai trobaràs explícita la vinculació entre urbanisme i repressió policial, ni en aquest moment ni en cap altre. Són dues coses consecutives: reforma urbana -a les bones- i, si falla i els obrers no es calmen, trèiem la policia i l’exèrcit.
