Què és un barri?

Foto de David Suñol

Consideracions per a Isabel Gutiérrez, estudiant del Grau d'Antropologia Social preparant el seu treball final sobre el naixement d'un barri a Barcelona. Enviat l'abril de 2015.

Què és un barri?

Manuel Delgado

Com et vaig plantejar, una de les qüestions fonamentals és, per al teu treball, contribuir a una definició de barri és a dir què és el que s'està entenent per aquest concepte al qual assignes un paper protagonista, sobre tot perquè tens entre mans un tema tan apassionant com el de com neix i en funció de quins factors. Aquest ha de ser el teu tema.

Hi ha alguna proposta que permet definir què és un barri. Per exemple, unes dimensions ni massa grans, ni massa petites; ha de tenir uns límits reconeixibles en determinats carrers o places, límits que no tenen perquè coincidir amb els administratius; reuneix una població més aviat socialment homogènia; la seva morfologia deu no només permetre, sinó propiciar la interacció entre residents; li sol correspondre un cert sentiment de pertinença, que de vegades pot ser clau per a presentar i reconèixer la posició que cadascú ocupa en relació amb la societat en conjunt, ja que és la seu d'una xarxa estratègica de solidaritats tant duradores com efímeres. Aquesta és la relació de característiques que ha de reunir un barri que proposa Guy Di Meo a "Les paradigmes du quartier urbain", Sciences de la société, 30 (1993). Hi ha un tret més que no pot faltar: un barri ha de tenir un nom, una denominació d'origen que permeti reconèixer una individualitat col·lectiva. Com recordaràs, aquest va ser un afer clau en la nostre discussió: com Fort Pius passa a designar-se com a Fort Pienc.

El teu model etnogràfic està constituït per veïns. Atura't també aquí. Heus aquí un altre assumpte sobre el qual tampoc pots passar de qualsevol manera: veïns, de "veïnatge", que apliquem a un vincle social basat en la proximitat. Hi ha unes consideracions molt interessants de José Luis García a propòsit d'aquests conceptes de "veïnat", "veí", "veïnatge", etc. És un apartat titulat "La vecindad territorial", que està al capítol 5 d'Antropologia del territorio (Tallers JB) i que fa referència a l'exemple empíric que presenta relatiu al poble asturià de Bustielo. T'envio el llibre sencer.

Aquesta qüestió és important, ja que et col·loca el que anomenaríem la "essència" del concepte barri en un tipus específic de vincle social basat en la proximitat i en la rutina de les trobades en un context territorial delimitat, associat al del domicili per descomptat, però que també pot ser el de la freqüentació, com és el cas de la nostra identificació amb el barri on està ubicat el nostre lloc de treball o d'oci. En el meu cas, per posar-te un exemple, la meva infància transcorre entre Hostafrancs i Magòria-la Guatlla, visc, com saps, a Fort Pienc, treballo al Raval i sento una inclinació especial per Vallcarca, on passo uns bons moments amb gent que vull. Tots aquests són "els meus barris", en tant em sento lligat d'alguna manera a ells i la seva història i els seus assumptes són també per tant els meus. I això és també important, ja que en tots aquests casos s'aprecia la diferència que mai has de perdre de vista entre barri i veïnat. Tot barri és un veïnat, però no tot veïnat és un barri, de la mateixa manera que no tota llar és una casa, però no tota casa és una llar. Per ser un barri veïnatge o veïnat ha de ser més i altres coses, i aquestes coses altres o més són les que un sap apreciar, perquè les ha viscut.

Això és així perquè el barri és, d'una banda, un espai subjectiu associat a pràctiques individuals el sentit és sobretot biogràfic, tot i que sovint pugui servir per recompondre un vincle social que la ciutat en el seu conjunt i les relacions anònimes i de distanciament tendeixen a dissoldre. És fonamental que aquest territori aparegui definit sobretot perquè en relació a ell es generen sentiments -de vegades poderos- que cal emparentar amb els patriòtics, que, com aquests, estan associats no només al desplegament d'unes relacions reticulars basades en la proximitat, en un conjunt més o menys intens i extens de pràctiques col·lectives o en el reconeixement mutu "de vista", que dóna peu a aquesta figura la importància t'acabo de subratllar: "veí". Aquests sentiments estan directament vinculats amb el que ha estat i és per a tots una escola perpètua que ens va permetre en el seu dia -de nens / es- i que ens obliga dia a dia a inscriure la nostra història i el nostre present personal com una articulació permanent d'aquest espai que anomenem privat i aquest altre, el dels espais d'interacció despersonalitzada i basats en aquesta mena de preservatiu per a les relacions humanes que és l'anonimat tal com veiem que actua en això que, per contrast al barri, anomenem "el centre ". Tu pensa que això és especialment aplicable en el teu cas d'estudi. Ja saps el crit de guerra de la gent que t'interessa: "Fort Pienc, municipi independent".

El barri és una autèntica institució social de primer ordre al qual se li reserven tasques fonamentals en la formació de la persona, ja que es constitueix en el motlle o configuració bàsica per a qualsevol modalitat a apropiació psicològica i afectual de l'espai, crec que de qualsevol espai , ja que és la nostra primera experiència -constantment reeditada- d'aquest espai col·lectiu, aquell que s'estén més enllà de les portes del que anomenem "la nostra llar", i que és menys nostre i fins i tot menys col·lectiu com més ens allunyem d'ell .

La identitat de barri -tots els sabem- és una part fonamental de la nostra identitat com a individus que tenen consciència que -ho vulguin o no - no acaben mai en si mateixos, trenada amb altres categories d'adscripció no menys importants, una de les quals - per cert- no pot deslligar-se d'aquest paisatge vital a què estem llamand0 barri. Em refereixo, és clar, al de classe social. És curiós -el sento; em ve al capdavant- com canvia l'univers social i de classe quan fas una cosa tan senzilla com, com quan vas a la Reina, creuar un carrer d'altra banda no massa àmplia com és la de República Argentina. Amb un acte tan simple el que fas és de transitar d'un barri popular com encara crec que és Vallcarca i entrar en un altre majoritàriament de classe mitjana alta com és Sant Gervasi.

Si el barri és, com a categoria i com a experiència, tan important, és perquè en ell es produeixen llaços que són en si mateixos el que permet impedir aquesta ruptura que s'establiria entre la vida íntima, la privada i la pública, com si els veïns es prestessin a una funció mediadora que fa possible superar l'abisme brusc que es produiria entre el completament públic i el completament privat, com si prestés una possibilitat de graduar els nivells que permeten apropar i allunyar-se de la casa, a la manera com fem quan anem reconeixent rostres i llocs que se'ns van fent -interessant expressió- més familiars o que ens permeten reconèixer a persones a les que coneixem prou feines res, dir d'elles que "són del meu barri" o "són del barri".

Aquest és l'argument d'un treball indispensable, que és l'apartat "Habiter", en el segon volum de La invention du quotidien. Habiter, cuisinier, en què Pierre Mayol categoritza el valor central del barri com a forma de vida en comú, però també com a experiència vital. N'he trobat una versió en espanyol. Te l'envio. Per cert, aquests autors no ho esmenten, i ni tan sols estic segur que ho sàpiguen, però aquesta idea que plantegen del barri com a espai de trànsit entre l'espai totalment privat i l'espai completament públic és idèntica a la d'espai transicional d'un psicopedagog anomenat Donald Winnicot. Per si t'interessa, el desenvolupa, per exemple, en un llibre titulat Juego y realidad (Gedisa). Però t'ho esmento només a títol de curiositat. No cal que ho busquis.

Això per una banda. Ara bé, al mateix temps que el barri és un espai subjectiu de pràctiques individuals, també és inseparablement un espai objectiu de i per a l'acció col·lectiva.

El barri és una unitat social clau, associada a un tipus d'integració social basada en la proximitat i en les interaccions freqüents cara a cara que no tenen per què estar exempta de conflictivitat i de pràctiques d'exclusió, ja que el conflicte és també un mecanisme d'integració, potser qui sap si el més eficaç, com ho és també -encara que es vingui de gust 1 paradoxa- l'exclusió que estiguin fetes certes relacions de veïnatge. Tot això ho estàs veient bé en el teu investigació sobre Bon Pastor, però valdria per qualsevol altre dels barris en què estan treballant els teus companys del grup de recerca.

Aquí amb el que et trobes és amb el paper que els barris han jugat sempre en les lluites populars, per la seva tendència a convertir-se en baluards des dels que les classes populars podien acuarterar-se, per així dir-ho, en certs moments crítics. I això val per als barris antics de les ciutats com, després, els grans barris de blocs en les perifèries urbanes. En tots els casos, hi va haver un element comú i bàsic que és de la concentració. És a dir, l'acceleració-intensificació que en qualsevol moment podien conèixer les relacions quotidianes entre persones socialment homogènies amb vista a dur-les a fer el mateix, en un mateix moment i lloc, en funció d'uns mateixos objectius compartits -en això consisteix bàsicament tota mobilització -, era la conseqüència directa d'un fet físic simple, però estratègic, com era la copresència i l'existència d'un nínxol d'interacció permanentment actiu o activable.

L'acció col·lectiva és llavors gairebé inherent a una vida quotidiana igualment col·lectiva, en la qual la gent, com sol dir-se, coincideix en el dia a dia, es veuen les cares, té múltiples oportunitats d'intercanviar impressions i sentiments, es converteix en vehicle de transmissió de tot tipus de rumors i consignes. La contestació, fins i tot la revolta, hi són, predisposades i fins i tot pressuposades en un espai que les propicia a partir de la facilitat amb que en qualsevol moment es pot "baixar al carrer", i a més a la pròpia carrer, la qual s'estén immediatament després del vestíbul de l'escala, en un espai exterior en què la trobada amb els iguals és inevitable i on és no menys inevitable compartir preocupacions, indignacions i, després, l'expressió d'una mateixa convicció que és possible aconseguir determinats fins per mitjà de l'acció comuna ..

El veïnat es converteix d'aquesta manera en un factor desencadenant de determinades relacions socials, entre elles les associades a l'actuació col·lectiva darrere d'objectius comuns. Concentrar es reconeix una vegada més com a sinònim de concertar, o, dit d'una altra manera, ens tornem a trobar amb les conseqüències del factor aglutinant en els processos de contestació, factor que no resulta d'altra cosa que de l'existència de contextos espacials que afavoreixen la interacció immediata i recurrent.

Et correspon seguir la pista del concepte de barri. En la seva arrencada et trobaràs, com sempre, amb l'Escola de Chicago i la seva associació barri-vida comunitària -la comunitat urbana a la qual es referia l'Escola de Chicago. Val la pena que li facis un cop d'ull al que deien sobre el concepte chicaguià de comunitat urbana, sobretot sobre la seva idea d'un tipus específic d'àrea moral en el qual era possible una certa restauració de la vida comunitària que el desordre urbà -que ja saps com s'obstinaven a denunciar, encara que els fascinara- havia dissolt. Pots conformar, a títol d'introducció en aquest perspectiva, per l'article de Robert Ezra Park "La comunidad urbana", del 1925, que està a La ciudad y otros ensayos de ecologia urbana (Serbal). Per cert, em vaig trobar en una llibreria vella un exemplar raríssim de la versió espanyola antiga de Sociologia de la comunidad urbana, de Nels Anderson. El va traduir en 1960 FCE.

Ara bé, per a mi l'obra crucial és la d'un autor que hauríem de conèixer més i millor. Em refereixo a Raymond Ledrut. Era d'una sensibilitat i lucidesa que mereix ser reconeguda. M'entusiasma. És ell qui dedica al barri un acostament més interessant i més útil al temps. El seu Sociologia urbana és del 1968 i tinc una traducció que va fer l'Instituto de 'Administración Local en 1971. Com a complement, fes-te amb el seu Les images de la ville (Anthropos). No sé si està traduït, ni tan sols si hi ha una reedició -és de la mateixa època-, però val la pena. És un dels meus llibres favorits. Jo tinc els dos focopiats. Si vols te'ls passo. Deuen està a la biblioteca. 

I mirat també el que diu Henri Lefebve al capítol XIV de De lo rural a lo urbano (Alianza). T'adjunto el llibre sencer. Si vols llegir més,  la revista Espaces et Sociétés dedica el seu número 108-109 de 2002 als barris. Està molt bé. Hi ha investigacions interessants sobre com les persones conceptualitzen les seves relacions territorials a nivell de barri, és a dir com pensen i representen això que donen a cridar «seu barri», sobretot a partir de l'elaboració de mapes mentals. Així ho reconeix Lorenza Mondana en un llibre que et recomano: Décrire la Ville. La construction des savoir urbains dans l'interaction et dans le texte (Anthropos). En espanyol tens el que ha escrit Ariel Gravano. La cultura en los barrios (Centro Editor de América Latina), y Antropología de lo barrial y El barrio en la teoría social, els dos en Espacio Editorial. T'adjunto un d'aquests llibres. Els altres els tinc referenciats, però no els he llegit. També t'adjunto dos llibres d'un altre autor de referència: Roger S. ahlbrandt, Neighborhoods, People, and Community, y el de Neighborhoods and Urban Development, de Anthony Dows. I alguna coseta més que et podria servir.