 |
| La foto és d'Emilio Morenatti |
Text enviat a la Cooperativa Apòstrof, per una publicació internacional contra la represió de l'Estat espanyol a Catalunya, enviat el 7 de desembre de 2017
I SI...
Manuel Delgado
I si... I si
haguéssim gosat defensar el que ja teníem. I si ens haguéssim atrevit a donar
la cara per allò pel havíem combatut i que ja tocàvem amb els dits? De que vam
servir els cops rebuts per tanta gent; les persecucions, la presó per persones
honrades? Tan poc ens valoren aquells que van ordenar rendir-nos abans de batre'ns;
per tan covards i pusil·lànimes ens prenen?
I ells...?
S'haguessin vist amb cor de desemmascar del tot fins quin punt tenen l'ànima
feixista? Haguessin dut tant lluny la seva brutalitat? El que van veure a les
portes dels col·legis electorals era la crueltat innecessària dels que
gaudeixen convertint el seu odi en acarnissament. No eren sols ordres rebudes;
era la rancúnia dels dèspotes, era pura voluntat de fer-nos aprendre a cop de
fuet.
Però..., haguessin
estat capaços de disparar? És cert això que diuen que s'haguessin atrevit a
matar? A quants? A tots? Tan lluny haguessin portat la seva lògica de "la
maté porque era mía".
No hi ha
revolucions confortables. No hi ha lluites que no impliquin sacrificis. Quins
estaven disposats a oferir per la nostra emancipació com a poble i com a
societat?
De qui va ser la
por? Si ens haguéssim dit d'anar a merèixer la llibertat, moltes i molt hi
haguéssim anat. Jo hi hagués anat. Ho juro.
Però ens van dir
que ens quedéssim a casa, que ho deixéssim estar, que era massa complicat, que
per què complicar-nos la vida si, al capdavall, ja estàvem bé com estàvem.
I si haguéssim gosat
vèncer?
-->
