dimecres, 11 de novembre del 2015

ESCOPOFÍLIA - Reina d'Àfrica. Any 13. Sessió 170. Dijous 12/11/15. 21,30 h.


Aquest dijous fem l'Escopofília del mes de novembre. Lo nostre són els primers dijous, però traslladem aquesta sessió perquè no s'ajunti massa amb l'especial dels 20 anys de la Reina. Comencem amb una peça més, impagable també, d'en CARLES BARBA, aquest cineasta amateur que va reflectir amb eficàcia etnogràfica la Barcelona dels anys 60. Sisplau, no us perdeu aquesta BARCELONA SHOW del 1967, que mostra una ciutat de la que encara me'n recordo. Jo tenia 11 anys.

Rescato algunes coses programades per l'especial Cine de barri (en lluita), que no vàrem tenir temps de passa l'altra nit. Una és KANAŁ, de ANDREJ WADJA (1957); molt bona. Sobre el setge al gueto de Varsòvia el 1943. Una altra és ¡SE ARMÓ EL BELÉN! és un dels engendres més vomitius del director franquista per antonomàsia, JOSÉ LUIS SÁENZ DE HEREDIA (1970). En canvi, te el seu interès. En efecte, la trama de la pel·lícula parla del mossèn -PACO MARTÍNEZ SORIA- d'un barri del cinturó de Madrid, que intenta emular els seus col·legues progres i "compromesos" d'altres parròquies pobres de la perifèria. En la seva tasca apostòlica se les ha de veure amb una mena de cèl·lula clandestina que es dedica a manipular la gent perquè  es rebel·li contra les seves condicions de vida. No cal dir que són els dolents. És interessant perquè constata el que eren les lluites veïnals a la capital d'Espanya i d'altres ciutats sota la dictadura, encara que sigui en clau desqüalificadora, això si. I, per últim,
LA ESTRATEGIA DEL CARACOL, dirigida per SERGIO CABRERA (1995), que parla dels veïns d'un immoble que es resisteixen a ser desallotjats de casa seva perquè una empresa ha aconseguit que l'edifici sigui declarat "bé d'interès cultural" del centre històric de Bogotà. Formidable. Ja veureu.

A aquest lot de pel·licules sobre lluites de barri afegeixo un moment d'una de ben interessant: LA MARI, una minisèrie que va passar TV3 el 2010, dirigida per JESÚS GARAY, bon amic; cosí de l'enyorat Alberto Cardín. Que jo recordi, és una de les poques produccions que parla de la lluita veïnal a la Barcelona de principis dels 70. Els protagonistes són els mateixos que la peli del Martinez Soria: els militants antifranquistes, el capellà roig del barri..., sols que el tractament és ben diferent. També és valuosa perquè constata el que va ser la epopeia charnega a Catalunya, el que va ser l'aixecament a mà de barris sencers pels treballadors i treballadores vinguts d'arreu d'Espanya, entre ells els meus pares.

I dues delícies: alguna seqüència d'UN GRAND AMOUR DE BEETHOVEN, del gran ABEL GANCE (1936), i alguna de les cançons que canta el meu adorat CUCO SÁNCHEZ a EL REVOLVER SANGRIENTO, un western mexicà dirigit per MIGUEL MARÍA DELGADO el 1964.

Perdoneu, però me n'estic adonant de quantes coses important del nostre país s'estan oblidant. Lo de l'altre dia de la intifada del Besòs era una prova. I hi hauríem moltes d'altres. Per exemple, el que va passar a Pamplona als sanfermins de 1978. Per això, per fer una mica de memòria, m'agradaria que miréssim els primers minuts de SANFERMINES 78, un documental de JUAN GAUTIER i JOSÉ ÁNGEL JIMÉNEZ, del 2005.

Vaig tenir curiositat per saber que havia fet TERRENCE MALICK amb la història de Pocahontas. Malick representa que és un dels directors de més qualitat del cinema nord americà dels darrers temps. Així que em vaig fer amb THE NEW WORLD  (2005). No sé que dir-vos. El que està clar és que hi ha moments d'una considerable bellesa, com ho demostra que fos oscar a la millor fotografia. Compartirem algun d'aquest moments.

Se'ns ha mort la gran MAUREN O'HARA. Com homenatge, us proposo recuperar alguna de les imatges més extraordinariament belles de THE QUIET MAN, de JOHN FORD (1952). I ja sabeu quins eren, segons Orson Welles, els tres millors directors de la història del cinema: John Ford, John Ford i John Ford.

I per acabar, algun troser de la pel·lícula que més espectacularment i amb més èxit ressò internacional ha mostrar la lluita del maquis antifranquista a Espanya: EL LABERINTO DEL FAUNO, dirigida per GUILLERMO DEL TORO el 2006. 

Més els previsibles extres imprevistos.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch