Un enregistrament agònic del "Camaleó" (TVE, 1991): “La religió”

A altres entrades anteriors he anat explicant com va anar el tema del programa maleït per excel.lència: el “Camaleó”. He explicat com va ser que en Joan Ramon Mainat em va encarregar el programa, com va ser la preparació, com va anar l’emiSsió i tot el merder que va provocar, incloent-hi la defenestració de la majoria de persones que hi vam estar complicades, incloent-hi el cap de programes de TVE a Sant Cugat. També he donat compte de la curiosa coincidència que va fer que la invenció d’un cop d’estat a la URSS contra la perestroika que el programa escenificava acabés produint-se a la realitat. El programa el teniu aquí: https://www.youtube.com/watch?v=-mesgg-GjYY

El que no he explicat és algunes coses que vam passar  immediatament després de tot l’enrenou. El dia 9 d’abril, és a dir l’endemà de l’emissió, havien previst l’enregistrament d’un altre dels episodis de la sèrie als estudis de TVE a Esplugues de Llobregat. Allà érem tots, amb els equips, els actors i el públic. Aquell dia tocava l’episodi que havien titulat “La religió” i que treballava amb el supòsit d’un programa de temàtica religiosa que imités l’estil dels shows televisius, un format que no era en absolut del tot inèdit, però que era del tot estrany en un context com l’espanyol, on encara no existien televisions privades i no havien conegut les mamarratxades que poc després començarien a oferir Antena 3 o Tele 5.

L’episodi s’estructurava en dues parts diferenciades: una que era la posada en escena que posava en comú totes les entregues del programa, i on sortia jo. En aquest cas era una cosa com de ciència ficció, explícitament deutora d’Allien i que havien rodat a la Tèrmica del Besòs. Després apareixia el programa fantasma en si, que es titulava en aquest cas “Paraules divines”. Tot el programa sencer –“La religió”– es va emetre de matinada a TVE-Catalunya un dia del mes d’agost i vaig poder gravar-lo. L’he penjat a vimeo. Si el voleu veure sencer allà el trobareu. Us aniré penjant diversos fragments, més que res perquè conservo un gran record d’aquell programa i especialment d’aquella gravació.

Us aniré posant moments d'aquest programa, que es va passar de matinada al juliol del mateix 1991, suposem que per donar-li sortida als episodis que ja s'havien gravat.

Al plató d’Esplugues el que havíem de fer era gravar al presentador i als convidats del programa amb el públic, perquè el programa era en directe. Penseu que als episodis amb públic la gent que hi assistia no sabia que el que estaven gravant era una ficció. Tot funcionava com si el programa fos un programa real i el públic participava sempre amb aquesta premissa. En aquest cas, el que s’havia de gravar era la presentació del programa i les entrevistes amb convidats, tot amb públic. Després aquest material es muntaria amb el preàmbul de ciència-ficció i les actuacions musicals, que s’havien gravat a part.

El problema va estar en que la gravació, aquell matí del 9 d’abril, va perllongar-me durant vàries hores, perquè ens vam passar bona part del temps de la gravació penjats del telèfon, rebent trucades de companys, amics, directius, periodistes..., que estaven esvarats per el follón que s’havia liat amb l’emissió del programa la nit anterior. Us ho podeu imaginar.

Com a show que era hi cabien actuacions artístiques que ja estaven gravades, la qual cosa implica que al plató sols les sentien. Una de les actuacions va ser la de Los Rebeldes, que també he penjat al youtube, cantant “Rebeca” i “La ley del más fuerte”.

Doncs bé. L’altra actuació pre-gravada era la de la canadenca Luthea Salom, cantant “Nomad”. Fins aquí cap problema. L’anècdota va estar en el públic. Com us acabo d’explicar, la gravació del programa va dilatar-se com a conseqüència de l’enrenou que s’havia organitzat. El públic del plató, com el d’altres gravacions televisives de l’època –no sé si d’ara també– estava constituït per iaios i iaies que portaven de clubs de jubilats per a que passessin el mati o la tarda i veiessin com es feia un programa de televisió. 

El cas és que en aquest cas els hi va tocar estar-se esperant vàries hores, molt més de l’habitual en un enregistrament normal. La posta en escena del programa requeria que aquest públic assistís al programa prenent una copera de cava. Com no tenien res a fer, anaven demanant copetes i els cambrers els hi anaven servint. El cas és que en un cert moment aquella gent estava francament alegre, per no dir mig pedo. Això explica l’especial entusiasme amb que seguien el ritme de la cançó de Luthea Salom que sentien per l’equip de so del programa. Mireu el vídeo i quedeu-vos amb lo contenta que està la gent del públic, sobre tot després d’haver-se fotut cinc o sis copes de cava cadascun. Observeu a partir del minut 0,51.

25 anys del "Camaleó" de TVE - L'emissió

Ja us he anat posant al corrent de l'encàrrec i la preparació d'un programa que s'havia de dit "Camaleó". Recordeu que la idea era la de fer una mena de programa de programes per així dir-ho monstruosos, és a dir programes impossibles –encara no hi havia teles privades a Espanya–, en els que la lògica del mitjà era conduïda a la seva dimensió més distorsionada i distorsionadora, repassant diversos gèneres televisius.

Cada episodi tenia, però, un element comú, que era una mena d’introducció que corria a càrrec d’un estrany professor, que dictava una conferència relacionada amb la temàtica i el gènere de cada episodi. El conferenciant era jo amb una barba postissa i havia de sortir sempre al principi i al final de cada entrega de la sèrie. O sigui que cada episodi començava amb una història en la que, en un moment donat, apareixia el conferenciat, i acabava reprenent la història i el conferenciant. Al mig quedava encabit el programa fictici de TV, és a dir el simulacre. El tipus amb barba i batí que surt a l'encapçalament del programa arrepentjat sobre una televisió també sóc jo.

A fer notar que no es tractava en absolut de fer paròdies ni caricatures. No eren programes d’humor. És a dir, cada episodi era una imitació perfecte d’un programa de TV impossible, però versemblant. Tot era “normal”, és a dir podia ser un programa real. Era sols que era fals.

El primer torn li va tocar als informatius.

Consideri’s que la preparació d’aquest primer guió i l’enregistrament del programa van coincidir amb la primera guerra del Golf, que va esclatar el gener de 1991. Aquell episodi va implicar un tipus nous de televisió informativa que era el que s’anomena “televisió interromptiva”, és a dir autèntiques falques que, de sobte, amb una forta càrrega dramàtica, interrompien la programació amb un cartell que posava AVANCE INFORMATIVO. Quan sortia ja et cagaves perquè era l’indicatiu inequívoc que havia passat alguna de grossa. Els prolegòmens de la guerra del Golf en van ser un exemple, perquè tothom n’estava permanentment pendent.

A l’hora de triar el tema del informatiu interruptiu vam pensar en un tema de la màxima actualitat: la perestroika, el glasnost i la política d’obertura de Mijail Gorbatxov al que encara era la Unió Soviètica. El raonament era clar: si els mitjans s’havien inventat la perestroika i en Gorbatxov, tenien tot el dret a carregar-se’l. I així ho van fer.

L’episodi es deia “La mort”. Començava, com veureu –us el penjo sencer amb l’entrada—, amb una història: la d’unes noies que van de visita al parc d’atraccions del Tibidabo, a Barcelona. Van amunt i avall pujant a les atraccions, però una d’elles –una neboda molt guapa d’en Miguel Ángel, el realitzador– se n’adona que una senyora d’aspecte inquietant les va seguint sense perdre-les de vista. En un moment donat, la noia perd les seves amigues i es fica a un dels miralls còncaus i convexos de la sala de miralls del Tibidabo. Allà va parar a l’esmentada conferència, on el conferenciant –és a dir, jo amb barba postissa– està parlant de Perseus i el seu combat amb la Gorgona.

Aleshores, de sobte, apareixia el temible cartell d’AVANÇ INFORMATIU i apareixia en Pito Abril, que aleshores presentava els telenotícies de la 2 de Sant Cugat, anunciant un cop d’estat a la URSS i el possible assassinat d’en Gorbatxov. Mireu el programa, perquè té francament gràcia, sobre tot sabent el que va passar a l’endemà, que és que estàvem tots despatxats després d’un colossal escàndol, amb protesta diplomàtica inclosa.

Però això ja us ho explicaré en la propera entrega d’aquesta història de “Camaleó”, un programa que els estudiants de periodisme d’aquí solen incloure entre els seus visionats obligatoris de reportatges simulats. A la pròxima us faré un resum de com va anar tot el merder, que no té desperdici.

El programa es va emetre el 8 d'abril de 1991, a les 8 del vespre, per la segona cadena de TVE, emetent per Catalunya.  A l'endemà estàvem tots al carrer.