Una de les heterotopies de Vjeko Sager
Notes per Oriol Pasqual, col·lega i amic de l'OACU, enviades el novembre de 2025.
Sobre el concepte d'heterotopia
Manuel Delgado
Els filòsofs inventen conceptes amb el que volen clarificar la realitat, concepte que designen coses, però també conceptes que no designen coses, sinó que designen qualsevol cosa, és a dir el que et doni la gana. Son conceptes zero, que, com el significats zero de Lévi-Strauss, indiquen l’absència i impossibilitat de conceptualització. L’heterotopia” de Foucault n’és un exemple, com ho és, per exemple, el “no lloc” de Augé, que és, en efecte, com l’heterotopia, una lloc comú que no significa res, el que li permet significar el et sembli, sempre que ho puguis explicar de manera que no s’entengui. Vet aquí la filosofia i perquè és tan important. Als urbanistes i arquitectes els encanten aquests conceptes perquè els permeten filosofitzar la seva feina i donar-li un toc como intel·lectual.
Se suposa que la idea d’heterotopia remet a la crítica al concepte d’espai com a constituït per superfícies estables per la qual s'estenen emplaçaments fixos i fluxos regulars. És obvi que aquesta il·lusió s'esvaeix així que sorgeixen l'espai no és un espai a seques, sinó un sistema d'espacialitats, és a dir de percepcions, coneixements i usos del que en aquest espai es troba, no només en el sentit del que s'hi troba, sinó també en el del que en ells s'hi reuneix.
Heterotopia és una noció amb què Foucault fa referència al trasllat de l'eix explicatiu cronològic al topogràfic, és a dir no el proveït per la història, sinó per l'extensió, l'espai: simultaneïtat i juxtaposició, proximitat i distància, contigüitat i dispersió, ordit de punts interconnectats. De l'espai clarament jerarquitzat d'etapes anteriors, fet de llocs i emplaçaments reconeguts com a naturals, la modernitat, a partir del segle XIX, Imposa una xarxa global on es delineen localitzacions de coses, grups, individus i esdeveniments irreductibles els uns als altres. No vivim en un buit que anomenem espai, sinó en un conjunt de relacions entre entitats dislocades.
En aquest marc apareixen les heterotopies o espais altres, en els que l'espai ordinari coneix tota mena de distorsions, excessos, inversions o perfeccions impossibles, alguns imaginats, altres reals. Hi ha heterotopies felices o/i assossegades -el zoo, el jardí, la fira, el museu, la biblioteca, la nau o, com t’interessa tenir present, els cementiris-, on les diferents formes de sobirania s’inscriuen a l'espai per imposar obediència i garantir-ne la seguretat. Però també hi ha aquells espais que desencadenen o ignoren els espais submisos i homogenis, que es veuen desobeïts o ignorats per entrades en crisi del territori, fugides o forats per les quals esperançadores, llocs diferents dels hegemònics on aquests es veuen reflectits com en miralls còncaus; territoris de distorsió, bogeria o ironia.
