Últims paràgrafs de La carn dels infants. La usurpació de menors en la imaginació persecutòria, article publicat a l'Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 9 (1993): 171-187
Els capellans, els infants i la mentalitat persecutòria
Manuel Delgado
Classificada entre les sexualitats estranyes, junt amb la dels vells, els inútils, els bojos, els incestuosos... , que tanta morbositat desperten entre el públic, la dels frares, monges i capellans suscita, avui com ahir, tanta curiositat com desaprovació. Sobre tot quan el que es posat al descobert són les inclinacions pedòfiles o pederastes del pervers, la qual cosa fa d'ell l'expressió més rotunda i irrecuperable del malalt o el delinqüent sexual. No ha de transcórrer gaire temps sense que la premsa alimenti la necessitat popular de delatar i castigar el transgressor integral, aquest infame total que és l'amant de la canalla, en especial quan és descobert al si d'una institució com l'eclesial que continua essent objecte d'odis i rancúnies latents però poderoses.
Avui, igual que en aquell moment que Boswell i Moore detectaren com el del naixement del model actualment en curs de societat persecutòria, instal.lar-se'n en la perifèria o més enllà d'allò que és homologat com una sexualitat normal i tolerable continua constituint un factor de marginació social. I, a la inversa, la marginació social fa de qui la pateix automàticament el probable posseïdor d'una sexualitat tan desviada i irregular com l'actitud que li és atribuïda envers la comunitat. Tota insubmissió sexual comporta la marginació del desobedient, al mateix temps que tota marginació de desafectes, sigui quina sigui la causa real o fictícia del seu estigma, pressuposa la segura presència d'una abominació sexual en ells. La figura del perseguit sexual i la del perseguit religiós es reflecteixen l'una en l'altra, es sobreposen, s'interseccionen, fins que acaben confonent-se i conformant una única imatge a la que execrar i castigar.
Entre aquells que han estat senyalats amb una creu de guix a l'esquena, com encarnadors que se'ls considera de modalitats inacceptables d'existència, ocupa un lloc estel·lar aquell que se estima els menuts, i que s'els estima tant que, usant les paraules que Michelet dedicà sarcàsticament als jesuïtes, "ils auraient voulou les élever tous" (1845: 21). De la percepció que es fa d'aquesta voluntat de l'amic il·legítim dels infants d'acaparar-los per a ell, robant-li les criatures, el seu aliment bàsic, a l'Estat i a la societat, se'n desprèn del grup un poderossísim exsudat sentimental que avorreix de la forma més profunda i duradora el delinqüent, el pervertit, l'odiós vampir d'ànimes, o aquell que acarona les pells més joves o li parla a cau d'orella als innocents per contaminar los la seva immundícia. Darrera, sempre es creu descobrir, agitant-se, la seva inconfessable intenció de menjar se'ls, el seu parentesc secret amb el Llop dels contes. I no pot haver hi perdó per aquells que gosen desacatar l'únic ordre caníbal possible, ni la seva bulímia infinita del més tendre dels esperits, de la més fresca de les carns.
