 |
| Tepeyóllotl representado en el Códice Borgia |
Comentari per Enric Angela, estudiant d'antropologia religiosa en el Grau d'Antropologia Social de la UB
Els mites: perspectiva sociològica i perspectiva socio-lògica
Manuel Delgado
Pel que fa al mites segons Durkheim, és un exemple perfecte per diferenciar el Durkheim sociòlogic del Durkheim socio-lògic, el primer palesat a Les formes elementals de la vida religiosa i el altre, expressat amb Marcel Mauss a l'article "Sobre algunes formes primitives de classificació".
Des del primer punt de vista, la cosa està clara. Els mites i els seus germans petits el contes parlen en clau de literatura oral les condicions socials del context en el que es diuen i del que parlen. En canvi, si agafem la perspectiva classificatòria i seguim el seu camí, amb el que ens trobarem és amb la interpreació lévi-straussiana dels mites.
Aquest és un tema clàssic, el del lloc que ha d'ocupar en les anàlisis mitològics el context específic en què es recullen les narracions, una qüestió d'importància tenint en compte que l'antropologia funcionalista i estructural-funcionalista anglosaxona, hereva del Durkheim sociològic, les havia considerat fins al moment com exponents expressius d'unes determinades condicions socials i culturals.
La perspectiva socio-lògica de Lévi-Strauss partiria de la premissa segons la qual el mite era el seu propi context, de manera que tota mitologia es comportava com una mena de sociologia sense societat, Lévi-Strauss va analitzar els diferents nivells - geogràfic, econòmic, topogràfic, cosmològic, etc.- en què un mite podia ser situat. El resultat revelava que, mentre alguns d'aquests nivells traduïen literalment la realitat etnogràficament constatable, altres remetien a institucions inexistents que estaven a les antípodes de les en vigor en aquesta societat, el que feia inferir que la relació entre mite i realitat era sempre dialèctica, feta tant de reflexos fidedignes com d'inversions.
Així, segons Lévi-Strauss, el mite pot recórrer a motius proveïts per la realitat social, però pot també adoptar la forma d'una mutació lògica que ignori o contrariï aital realitat.
