 |
| Fotograma de "El perquè de tot plegat", de Ventura Pons (1994), una de les pel·lícules del cicle |
La periodista de Vilaweb Lorena Cardona m'envia unes preguntes sobre el cicle Trencadís Literari que organitza el Museu Etnològic i de Cultures del Món els messos de març i abril. Aquestes són les respostes que li he fet arribar
RESPOSTES SOBRE LITERATURA, CINEMA I ANTROPOLOGIA
Manuel Delgado
1. Què aporta el
guió cinematogràfic, respecte de la literatura, al coneixement
antropològic?
Les pel·lícules són
un mitja expressiu que té els seus propis codis. L’obra literària i el guió
cinematogràfic poden compartir un mateix contingut, però la forma estètica que
adopten és distinta. Aquest és un dels factors que determina l’existència de novel·les
o peces teatrals magnífiques fetes malbé a les seves versions cinematogràfiques
i, a l’inrevés, pel·lícules sublims basades en obres literàries mediocres.
Pel que fa al
coneixement antropològic, una pel·lícula, un text literari o un guió són
representacions de realitats socials i realitats socials en si mateixes. Per
tant són susceptibles de il·lustrar teories proveïdes per les ciències socials
sobre els temes que aborden, tant en general com en cadascuna de les situacions
concretes que plantegen.
2. Quin és el
vincle entre literatura cinematogràfica, antropologia i ciutat?
El cinema és una
forma de creació que neix imitant la percepció mòbil i agitada del vianant que
camina per la ciutats. És indeslligable de l’aparició de la vida urbana tal i
com apareix a la modernitat. El mateix pel que fa a cert tipus de literatura -Baudelaire,
Joyce, Döblin, Kafka, Wolf...– És per això que, en certa mesura, l’antropologia
urbana és o hauria de ser una antropologia fílmica, en el sentit que hauria d’exercir
la seva mirada a la manera d’una càmera de cine, àgil, en constant moviment,
atenta als rostres, els cossos i els petits detalls.
Això no vol dir que
l’antropòleg urbà hagi d’usar càmeres de cinema o de vídeo. Vol dir que la càmera
han de ser ells i els seus ulls i que són els seus ulls els que han de fer el
primers plànols, els zooms, els tràvelings, els picats i els contrapicats. I
també que, al final, ha d’organitzar el seu informe etnogràfic a partir dels
criteris propis del muntatge cinematogràfic.
3. Quina
diferència hi ha entre antropologia visual i cinema antropològic?
L’antropologia
visual és una branca de l’antropologia que utilitza el llenguatge cinematogràfic
per vehicular teories. De vegades dona la impressió que les seves aspiracions
en aquest sentit -fer teoria amb imatges- sigui excessiva i una mica presumptuosa.
En cinema etnogràfic és una altra cosa. És una eina al servei del trasllat de
realitats indescriptibles d’una altra manera. Per exemple els moviments del cos
o el color de les coses. No pretén demostrat, com l’antropologia visual, sinó més
aviat mostrat.
