 |
| La foto és de John Shingler |
Orientacions per Helena Rodríguez, estudiant del Grau d'Antropologia Social de la UB, enviades el març de 2018..
ALGUNES REFERÈNCIES SOBRE TAROT I TAROTISME
Manuel Delgado
En principi, d'entrada, la base a considerar és la que associa endevinació i eficàcia simbòlica, un concepte que, com espero que recorda, encunya Claude Lévi-Strauss als seus dos textos sobre xamanisme a Antropología estructural (Paidós), prenent com a punt de partida la noció de mana tractada per Marcel Mauss a “Esbozo de una teoria general de la magia”, dins Sociología y antropología (Tecnos). Mira't la introducció de Lévi-Strauss al llibre i el que explica sobre el valor simbòlic 0. En vàrem parlar a classe.
Els exemples etnogràfics sobre màncies són
nombrosíssims i cada un d'ells requereix una contextualització. És difícil fer
una teoria general, perquè són tants els mètodes i les funcions que amb prou
feines es pot dir alguna cosa que no sigui que ens estem referint a un principi
d'interpretació possiblement universal que consisteix en inferir, a partir
d'una determinada composició de formes donades a un determinat espai i moment,
sobre les condicions del passat, del present llunyà o del futur i sempre amb
vista a resoldre el sentit de determinats esdeveniments. No em sembla que es
pugui dir molt més. Les monografies sobre sistemes endevinatoris són
moltíssimes. Per esmentar-ne un, produït per algú proper a nosaltres, et remeto
al Cara o creu. Imatges i paraules d'un joc d'atzar africà (CRPC), sobre un joc
endevinatori evuzok. Tens un avenç a “Jugant amb l'infinit”. Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia, 8-9, 1995-1996: 9-43. Per descomptat que el clàssic innegociable és —com espero
que també tinguis present— el Brujería,
magia y oráculos entre los azande, d'E.E. Evans-Pritchard (Anagrama).
En qualsevol cas, podries fer-te amb alguna
bona compilació de textos. Per exemple: André Caquot i Marcel Leiboci, La divination (PUF) i Jean-Pierre
Vernant, Divination et racionalité
(Seuil). Estan a la biblioteca. Hi ha un article clàssic sobre el tema que tens
a la xarxa: EA Ahern, "Rules in oracles and games", Man 17 (1982) pp. 302-312. El que passa
és que és de pagament. Val 20 euros.
Apropant-nos més al tema, et podrien servir
com a introducció dos llibres d'Emilio Sala: Cartomancia. El arte de leer las cartas (Martínez Roca) i El gran libro del tarot (Robinbook).
Sobre el tema dels naips, indispensable tota la feina de Jean-Pierre Etienvre.
Tens un llibre que es titula Márgenes
literarios del juego: una poética del naipe: siglo XVI-XVIII (Thamesis),
però és massa sobre el vessant literària. Et poden interessar més un article
que, per cert, tinc i et puc passar: "Lectures de la barralla", en Endevinació i jocs. De la literatura a
l'antropologia (Fundació la Caixa). Per cert, en aquest mateix llibre hi ha
un article de Mercedes Fernández Martorell, "El joc com a model de la realitat",
en el qual parla de la seva aproximació al tarotismo. Aquest el tinc en pdf. Te
l'adjunto.
Després hi ha el tema del Tarot. Aquí hi ha
dos llibres indispensables: Alberto Couste, El
tarot o la máquina de adivinar (Barral) i el d'Enrique Esquenazi, Tarot o el arte de adivinar (Dopesa).
Aquest últim em sembla que està en Scribd. Hi va haver una exposició que es va
cridar Tarot, jeu et magie amb un catàleg molt interessant. El va publicar la
Bibliothèque National, editada per Gerard Van Rubeck. Mira a veure si dones amb
aquest material. Ho tinc referenciat, però no ho he llegit. Sobre la història
del tarot y del tarotismo tienes el
libro de H. Farley, A cultural
history of Tarot. From
entertainment to esotericism (Tauris).
A
partir d'ací, tens dues línies possibles a seguir. Una és considerar el
tarotisme mediàtic com una renovació de la vella tradició de les lectures de
cartes tradicionals. Sobre això, mira't l'article de J. Echeverri, “Las prácticas populares de adivinación.” Boletín
de Antropología. 1987, De l'altre, el tarotisme en el marc de les actuals corrents new age. En aquesta direcció, mira't l'article de
A. Anguera, “Tarot”, a F.R. Caudet (coord.) Els nous imaginaris culturals:
Àmbits disciplinaris i fitxes temàtiques. Tarragona: Publicacions URV, 91-95.
Per cert. Amb el temps he arribat a reunir una
considerable biblioteca sobre esoterisme i ciències ocultes. Tinc alguna coses
que et podrien interessar. Per exemple, tinc el Cartomancia y quiromancia, de Gwen Le Scouezec (Martínez Roca), que
és una introducció que et podria anar bé. Però em sento especialment orgullós
d'una joia que és una edició en Kier del fonamental Tarot. Curso contemporáneo de la quintaesencia del ocultismo hermético,
de Mouni Sadhu, que, com saps, és un dels grans descendents de Gurdjieff. Va
estar en el shram de Rama Maharishi a Arunachala. Diuen que allà va arribar al
nirvikalpa samadhi; ja saps. T'ho deixo
si el necessites, però n'has de tenir cura, d'acord?
