“Vet [...] la Nit de Sant Joan, un espai de temps breu i intens, de memòria compartida d’una gent que era menuda, als anys seixanta del segle passat, en una Barcelona de postguerra. D’aquella gent menuda que campava lliure pels carrers dels barris de la ciutat se’n solia dir la canalla. D’aquella nit de llibertat idealitzada se n’han fet cançons, se n’han escrit versos i obres de teatre musical, elevant aquell moment festiu a la categoria del mite. Dels mites se’n diu que estableixen models de comportament que reprodueixen les condicions de vida d’un passat imaginat que se sol considerar ideal, allò que alguns pobles anomenen el temps dels somnis” (Del pròleg de Joan Fornés).
La
ciutat de les fogueres és
una reconstrucció, a partir de la memòria col·lectiva, d’una generació que el propi
carrer va ensenyar i fer créixer. Els diferents testimonis que l’han fet
possible, són, inevitablement, una impugnació a un present que nega el carrer a
la canalla. Les diferents veus recollides a continuació han estat confiades a
un equip de 13 persones que es va dedicar a reconstruir l’antiga celebració de
les fogueres de Sant Joan a Barcelona. En aquest moment, es va fer evident que
les vivències al carrer descrites pels diferents testimonis, anaven molt més
enllà de la nit del 23 de juny. (Text de la contraportada).
