Aquest vídeo, que vaig muntar ja farà set o vuit anys, acompleix una triple missió. La primera i principal, que vegeu lo guapa i simpàtica que és la meva filla petita, Selma. La segona és que tingueu una imatge de com estaven les casamates del que fou la defensa antiaèria de Barcelona, al Turó de la Rovira del barri del Carmen de Barcelona, abans de la seva reforma, que ha fet inaccessible l’interior dels búnkers, i abans que acabés convertit en un punt d'atracció turística al que ja no s'hi pot anar. També han tret la majoria de pintades. El que es veu es l’interior del lloc de comandament de la defensa i els emplaçaments dels canons que intentaven si més no obstaculitzar la mortífera tasca de l’aviació italiana que arribava al cel de la ciutat des de les seves bases a Mallorca. Em penso que mai van arribar a abatre cap avió, però representa que donaven moral a la població. De banda d’aquest apunt històric, haig de dir que és el lloc que més m'estimo de Barcelona i des del que es contempla la millor perspectiva d’una ciutat que tens a tot el teu voltant. Hi pujava sempre que podia.
I atenció a la música. El tema és el famós “Sólo pienso en ti”, però en l’excepcional versió original que van enregistrar el 1974 Cánovas, Rodrigo, Alfredo y Guzmán, un supergrup que constituïen Juan Robles Cánovas, el bateria de Los Módulos –quina cançó més bona era “Todo tiene su fin”–, Rodrigo García, de Los Pekenikes; Adolfo Rodriguez, el cantant de Los Íberos, i José María Guzmán, de Solera. El tema era part del seu primer elepè, que va ser un fracàs i que els va abocar a continuar treballant com a grup d’acompanyament de Karina. A aquell disc i hi havia un altre tema genial: “Señora azul”, una cançó magnífica, que era a més un poc subtil crítica a la censura franquista.
