dimecres, 6 d’abril de 2016

Sobre la representació de la catàbasi de Crist. Agraïment al mestratge de Joaquín Yarza


SOBRE LA REPRESENTACIÓ DE LA CATÀBASI DE CRIST
Homenatge de Joaquín Yarza
Manuel Delgafo

M’he estat mirant el Descensus ad inferos del beat de Girona (970). Ha estat la meva filla gran, Ariana, qui m’hi ha dut a retrobar-lo. Ha fet un treball ben interessant.

Aquesta era una de les imatges predilectes d’en Joaquín Yarza, de la mort del qual fa uns dies m'he assabentat ara, i m’ha recordat quan vaig tenir el gran privilegi de ser alumne seu a la Universitat de Barcelona. Ens la passava a les seves classes d’Art Medieval, que eren una meravella. També em donava Art Egipci. Una gran persona, de la que em sorprenia la seva humilitat i la seva senzillesa, que contrastava amb un talent que en d’altres s’hagués convertit en pura vanitat. Em va fer comprar la Historia de Egipto de Drioton i Vandier (Eudeba), un totxàs que ha acabat sent un dels meus llibres favorits. Yarza té un treball esplèndid sobre la relació entre la catàbasi cristiana i l’escatologia musulmana, Per si us interessa, aquí teniu la referència: “El descensus ad inferos del Beato de Gerona y la escatología musulmana”, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, Universidad de Valladolid, 1977, pp. 136-146.

El descensus del beat de Girona és un treball preciós del monjo Emeterio i la monja Eude, probablement d'origen lleonès, realitzat en el Monestir de Tábara. És una il•lustració del descens de Crist als inferns i, en concret, a l’episodi de la destrucció de les seves portes. Si us hi fixeu, a l'arc superior apareix inscrit: “Pro mors tua, o mors, morsus tuus ero, inferne” (“Seré la teva destrucció infern, oh! mort, seré la teva mort”. Dins l'arc poden contemplar-se tres nivells. A l’inferior apareix una representació de l'Infern, amb Lucífer presidint-lo assegut en el centre, amb els peus lligats per serps. L’envolten ànimes de condemnats als que també se’ls enrosquen serps. Fixeu-vos que al mig, uns éssers diabòlics atrapen amb la boca i les urpes diversos condemnats, mentre uns altres, alliberats, supliquen i esperen que Jesucrist els salvi. Als dos costats superiors, dues xemeneies o embocadures per les que brullen les flames de l’Infern. A la part superior Jesucrist apareix rescatant de l’Infern l'ànima d'un just, després d'haver derrocat les portes que tancaven l'Infern, que apareixen tombades a l'esquerra de la imatge, com surant.

Vet aquí un tema ben interessant: la baixada als Inferns de Crist, després de la seva mort a la creu, un dels elements de la iconografia cristiana de neta inspiració apòcrifa. Espero que algú recordi com vaig insistir en que tota la sèrie “Lost” era una catàbasi, una de les proves de fins quin punt tota la sèrie estava inspirada en els plantejaments neoòrfics de la Nova Era. I és que el tema de la baixada a l’inframon d’un personatge central, a la manera del Dante de La divina comèdia, apareix de manera recurrent en cultes precristians, com ara, en efecte, l’orfisme, en tota mena de cicles mistèrics i mitològics ¬i, com subratllava en Yarza, el retrobarem amb un paper central a l’escatologia islàmica.

El que em ve de gust subratllar-vos és com aquest tema de l’Infern, tal i com la recull la tradició cristiana en forma de forn on les víctimes són turmentades pel foc etern, reconeix una clara influència dels Evangelis Apòcrifs, tot i que es possible que la seva representació iconogràfica sigui resultat del contacte amb la literatura islàmica i la seva manera de tractar el tema dels càstigs infernals. Sobre la influència apòcrifa en la iconografia cristiana en general, us recomano els clàssics d’André Grabar, Las vías de la creación en la iconografia cristiana (Alianza) i de Louis Réau, Iconografía del arte cristiano (Serbal).

Per si us interessa, l’evangeli apòcrif que més atenció dedica a l’avatar de la baixada als inferns és L’Evangeli de Nicodem, també conegut com Actes de Pilat. El text es divideix en dues parts que tingueren probablement un origen diferenciat: les Actes de Pilat (c.1 16) i el Descens de Jesús als inferns (c.17 27). La primera part remet a les causes de la condemna a mort de Jesús i de la seva resurrecció i va ser escrita segurament al segle IV. La segona, descriu la baixada de Crist a l’inframón i és dels segles V o VI. Hi ha altres apòcrifs que descriuen la destrucció de l’Infern, la derrota de Satanàs i el rescat d’Adan, Eva, David, Jonàs, Isaïes, Jeremies..., com l’Evangeli de Bartomeu. També apareix esmentat a un dels evangelis canònics, el de Mateu (27.51-53), així com a la primera epístola de Pere (3.51-53). El moment precís de la destrucció de les portes de l’Infern, apareix a la segona part de les Actes de Pilats i queda recollit de la manera següent al capítol XVII. Us el transcric de l’edició d’Aurelio de Santos Otero que te publicada la Biblioteca de Autores Cristianos de La Editorial Católica.

1. Mientras se decían entre sí tales cosas Satanás y el infierno, se produjo una voz grande como un trueno, que decía: “Elevad, ¡oh príncipes!, vuestras puertas; elevaos, ¡oh puertas eternales!, y entrará el Rey de la gloria”. Cuando esto oyó el Infierno, dijo a Satanás: Sal, si eres capaz, y hazle frente. Y salió fuera Satanás. Después dijo el Infierno a sus demonios: Asegurad bien y fuertemente las puertas de broce y los cerrojos de hierro; guardad mis cerraduras y examinad todo de pie, pues si entra él aquí, ¡ay!, se apoderará de nosotros.
2. Los progenitores, que oyeron esto, empezaron a hacerle burla, diciendo: Tragón insaciable, abre para que entre el Rey de la gloria. Y dijo el profeta David: ¿No sabes, ciego, que estando yo aún en el mundo, hice esta profecía: “Elevad, ¡oh, príncipes, vuestras puertas!” Isaías dijo a su vez: “Yo, previendo esto por virtud del Espíritu Santo, escribí: “Resucitarán los muertos y se levantarán los que están sepulcros y se alegrarán los que viven en la tierra”; y, ¿dónde está, ¡oh, muerte!, tu aguijón? ¿Dónde, Infierno, tu victoria?
3. Vino, pues, de nuevo una voz que decía: Levantad las puetas. El Infierno, que oyó repetir esta voz, dijo como si no cayera en la cuenta: ¿Quién es este Rey de la gloria? Y respondieron los ángeles del Señor: El Señor fuerte y poderoso, el Señor poderoso en la batalla. Y al instante, al conjuro de esta voz, las puertas de bronce se hicieron añicos, y los cerrojos de hierro quedaron reducidos a pedazos, y todos los difuntos encadenados se vieron libres de sus ligaduras, y nosotros entre ellos. Y penetró dentro el Rey de la gloria en figura humana, y todos los antros oscuros del Infierno fueron iluminados.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch