dilluns, 7 de març de 2016

Contra la immediatesa. Sobre el concepte marxista de mediació

La foto es de Jenxi Seow
Consideracions per al col·lega i amic Miquel Fernández, de la UAB

CONTRA LA IMMEDIATESA. SOBRE EL CONCEPTE MARXISTA DE MEDIACIÓ
Manuel Delgado

D'entrada el concepte "mediació", tal i com s'emprà habitualment, remet a una pràctica professional consistent en actuar com a mediador de conflictes de naturalesa política, jurídica, familiar, buscant la conciliació d'interessos entre les parts. En el camp particular del treball social en general és aquesta la noció vigent, sovint aplicada a la negociació no tant entre entitats socials, sinó entre sectors socials "problemàtics" i l'Administració. Recordeu la lluita que fa temps que tenim perquè els antropòlegs puguem ser reconeguts com a mediadors en camps com l'intercultural o el familiar, i en bona mesura, la lluita pel col·legi professional te aquest sentit.

Ara bé, en efecte, la cosa te la seva complicació si, com suggereixes, utilitzem el concepte mediació com un dels temes claus del pensament dialèctic marxista, o del pensament dialèctic en general. La mediació dialèctica expressa que sempre hi ha alguna cosa entre una cosa i l'altra, un nexe, un vincle, un passatge entre dos moments del desenvolupament i el moviment. Marx l'utilitza constantment per explicar, per exemple, les relacions entre l'economia i el poder, entre l'acció reivindicativa i la política, entre els moviments socials i la revolució socialista. Encara que no siguem conscients, i com intueixes, nocions claus de l'antropologia religiosa en tenen molt a veure amb aquest recurs teòric de la dialèctica. Així, per exemple i com dius, la noció de liminaritat que emprem per parlar dels trànsits rituals en seria un exemple, així com totes les teories que recullen les formes d'establir la comunicació o el trànsit entre el visible i l'invisible, com ara la mediumnitat espiritista, el desplaçament xamànic, les tècniques sacrificials, les formes de possessió, l'èxtasi místic, etc.

A allò que vam presentar en Dani Malet i jo a Logroño el concepte de mediació feia al·lusió a un dels usos, no menys dialèctic, que fa Hegel i que recull a la crítica a la seva filosofia de l'Estat, que és un treball de la seva etapa de jovenesa. Per Marx, el concepte de mediació que utilitza Hegel parlant de l'Estat remet a les estratègies o estructures mitjançant les quals es produeix una conciliació entre societat civil i Estat, com si una cosa i una altra fossin en certa manera el mateix i com si s'hagués generat un territori en el que haguessin quedat superades els antagonismes socials. L'Estat, a través d'aquest mecanisme de legitimació simbòlica, pot aparèixer davant sectors socials amb interessos i objectius incompatibles -i al servei d'un dels quals existeix i actuacions com certament neutral, encarnació de la possibilitat mateixa de superar els seus conflictes o de arbitrar, en un espai de trobada en què les lluites socials quedin com en suspens i els segments enfrontats assumeixen una mena de treva infinita

Ara bé, la idea de mediació és molt més rica i li serveix sobre tot a Marx per parlar de la condició dinàmica, feta de tota mena d'articulacions i relacions mòbils i contradictòries entre estructures al si d'una totalitat. La mediació és un concepte-clau per a tota ciència dialèctica, car la dialèctica es la mediació del contradictoris, cadascun dels quals no es res sinó a través els altres, és a dir com la relació dialèctica entre uns i altres. En parla sobre tot als escrits economico-filosòfics del 1848, dels que la darrera edició en castellà el va trauré Coluhué. L'exemple més conegut de l'aplicació d'aquesta categoria és la de l'estructura com a mediació entre superestructura i infraestructura.

Hegel, Marx i Lukáks sostenen que el que està a la base de la societat és el conflicte, la lluita, la guerra. Els homes no es reuneixen per gaudir d'una harmonia preestablerta, sinó que es reuneixen per resoldre els conflicte

Més enllà, i a nivell ontològic, el que ve a dir és que la totalitat no és la suma de les parts, sinó un gran complex constituït de complexos menors. Vol dir que: no hi ha en l'ésser social l'element simple, tot és complexitat i una complexitat portadora de variacions infinites, cadascuna articulant-se en múltiples nivells, i mitjançant múltiples sistemes de mediacions s'articula a uns altres, conduint-nos a una seqüència real i també lògica per entendre la totalitat concreta.

Per entendre'ns, l'afirmació dialèctica de la importància del mediat implica la negació ontològica de l'inmmediat. Ho veus o no? No hi ha res immediat, és a dir res que no sigui mediació, és a dir intermediació, connexió, entre coses, que, al seu torn, són també mediacions entre coses, és a dir resultat d'una activitat productiva mediadora que permet col·locar les coses en la xarxa de la realitat, o, si prefereixes, en la realitat com a xarxa, xarxa de mediacions.  

A més del propi Marx, et recomano dos desenvolupaments teòrics ben pertinents. Un és el Gregory Lukaks, a Historia y consciencia de clase, on trobes una definició clau de la categoria mediació: "La categoria de mediació, palanca metòdica de la superació de la mera immediatesa de l'empíric, no és alguna cosa que s'introdueixi des de fora (subjectivament) entre els objectes (...) sinó que és la manifestació de l'estructura cosica objectiva i pròpia d'aquests objectes mateixos". Hauria de resultar-te obligatòria la lectura d'aquest llibre. Això que et dic està al tercer apartat, del tercer capítol de la part dedicada a un altre concepte genial: el de "cosificació".

L'altra és del nostre estimat i inevitable Henri Lefebvre, que li dedica al concepte constants referències, tan a ¿Qué es la dialéctica?com a El marxismo. Per exemple, la ideologia seria la mediació entre consciència i praxi. O la idea de apropiació, com a mediació entre espai concebut i espai planificat. I mira't el capítol "Niveles y dimensiones", de La revolución urbana (Alianza), on parla dels tres nivells de tota realitat socioespacial, dels quals el de dalt serien les forces abstractes i universals de l'ordre social i el de baix la vida quotidiana. I que hi ha al mig, és a dir quina és la mediació: doncs justament allò que tant m'agrada del pensament de Lefebvre: allò urbà.

Dels dos llibres que t'he esmentat, el de Lukáks i el de Lefebvre, en tinc versions en pdf. Si vols te les envio.

I una cosa que t'interessa especialment. El concepte marxista de mediació ha estat incorporar per teòrics marxistes de la mediació social, sobre tot brasilers. Busca coses de Jose Pablo Netto o de Reinaldo Nobre Pontes. Veuràs com en parlen, sobre tot per aconsellar als treballadors socials que no perdin de vista, a la seva feina, el principi de totalització i desconfiïn de tota idea d'immediatesa.

Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch