divendres, 22 de gener de 2016

ESCOPOFÍLIA. Dissabte, 23/1/16, 19,30 h.


Bueno, a veure què passa dissabte. El que us dic és que m'és igual si som pocs o molts; l'important és que ens ho passem bé i ens deixeu compartir el que hem preparat per vosaltres. I una cosa: com ens passem a horari infantil, és possible que hi vingui canalla, o sigui que us hem de demanar que mireu de no fumar, sisplau.

Per estrenar la nova etapa, he pensat que podíem fer un homenatge a en DAVID BOWIE. Ara, res de videoclips. Sols pel·lícules on surti ell com actor o que sonin temes seus. D'entrada dos curtmetratges: el primer, THE IMAGE, dirigida per NYNO VARGAS (1969) FACE TO FACE (TONY OURSLER, 2012). Després una bona col·lecció de seqüències de pelis on surt: JUST A GIGOLO; MERRY CHRISTMAS, MR. LAWRENCE; CHRISTIANE F.; LABYRINTH; TWIN PEAKS: FIRE WALK WITH ME; PHILLIP BASQUIAT ; THE LAST TEMPTATION OF CHRIST, THE MAN WHO FELL TO EARTH; THE HUNGER;  ZOOLANDER; THE PRESTIGE; AUGUST.. I també pel·lícules on sona la seva música: THE PERKS OF BEING A WALLFLOWER, INGLOURIOUS BASTERDS, FRANCESC HA, LIFE AQUATIC, THE SECRET LIFE OF WALTER MITTY, HUNKY DURY... No és per dir-ho, però crec que el que he aplegat està francament bé i us agradarà.

A més de lo de DAVID BOWIE, passarem altres coses. Per exemple, un documental que no està a la xarxa i que mereix la pena. El va fer Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona per commemorar l'aniversari de la campanya del "Posa't guapa". És del 2010 i el van titular ENTRE LA BÈSTIA I LA BELLA. Està bé perquè permet recordar qui i en quins termes va inventar el "model Barcelona" i quin concepte de ciutat hi havia darrera. No té desperdici.

Ja sabeu de la meva debilitat per les pel·lícules fatxes. Aquesta em sembla especialment remarcable. Es diu DEFENDERS OF THE FAITH, i és un documental de RUSSELL PALMER (1938), un nord-americà que va venir a Espanya per posar la seva càmara al servei de la causa franquista. El resultat és aquest film que ens permet veure com els nacionals usaven exactament el mateix llenguatge malignitzador que els seus enemics: crims, devastacions, bombardejos sobre la població civil a càrrec dels rojos. Ah, i en color! De debò que les imatges son d'allò més curiós.

Una de les coses que més em fascina de LUIS BUÑUEL és que sentia per la història de les heretgies cristianes un interès insòlit en un ateu proclamat. A mi no m'estranya, perquè el comparteixo. No sé si us en recordeu de "La Voie Lactée", que vam passar fa unes sessions. Hi ha una seqüència de SIMÓN DEL DESIERTO (1964) que avença aquesta inquietud diguem-ne teològica. És quan els monjos que li porten menjar a Simó l'Estilita es posen a discutir a propòsit de l'anàstasi i l'apocatàstasi, just abans que aparegui el Dimoni sota la forma de SILVIA PINAL per temptar-lo.

Hem passat coses d'ABEL GANCE, un dels grans del cinema d'avantguarda francesa dels anys 20, però em ve de gust mostrar-vos una de les seves pel·lícules al servei del còmic MAX LINDER. Us proposo un tros d'aquest AU SECOURS!, del 1924.

I una altra nota necrològica, a més de la de Bowie. Va morir fa uns dies SILVANA PAMPANINI, una de les actrius italianes més famoses de la seva època. Això que us porto és un curiositat titulada TIRMA, una producció italo-espanyola dirigida per PAOLO MOFFA i CARLOS SERRANO DE OSMA, un dels directors més valuosos d'aquell moment, representant del que es va dir "cinema tel·lúric". Es del 1954 i el tema també te gràcia: és una variant de Pocahontas, la protagonista de la qual és una guanche que s'enamora de un capità espanyol durant la conquesta de les Illes Canàries al segle XV.

M'encanten els spaguetti-western de contingut social. N'hem vist alguns a la Reina. Dissabte us proposo TEPEPA, de GIULIO PETRONI (1969), que me la va presentar el meu consogre Arturo Perifano. Hi ha diàlegs que hagués pogut subscriure el mateix Ascaso.

Magnífica sorpresa la que em va suposar UN DIA PERFECTO, una pel·lícula amb actors superconeguts que va dirigir FERNANDO LEÓN DE ARANOA.  Surten BENICIO DEL TORO, TIM ROBBINS... Però molt bona. Passa a la guerra de Bòsnia i em va agradar molt. És d'ara. La van estrenar l'any passat.

Gran gènere el de gàngsters. De la seva vigència dóna fe PUBLIC ENEMIES, dirigida per MICHAEL MANN (2009). Vull que veiem plegats la seqüència de la mort de Dillinger. M'encanta.

I els afegits sorpresa habituals.
Aleshores fins dissabte. A les 19,30 en punt comencem.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch