divendres, 11 de desembre de 2015

Els infants com a operadors entre móns

La foto és de Marcelo Caballero
Pròleg per l'edició catalana de "El suplici del Pare Noel", de Claude Lévi-Strauss, encarregat per l'Editorial Pòl·len i que no va estat possible per una questió de drets d'autor. La traducció d'Adrià Pujol ha quedat penjada a https://lacarronyadeltercer.wordpress.com/2015/12/04/un-regal-de-nadal/

ELS INFANTS COM A OPERADORS ENTRE MÓNS
Manuel Delgado

La nota preparatòria que els editors d’aquesta versió catalana de la reflexió de Claude Lévi-Strauss a partir del suplici simbòlic al que va ser sotmès el Pare Noel el Nadal de 1951 a Dijon ja veureu que informa molt bé d’en quines circumstàncies va ser redactat i publicat originalment, i també del seu valor en ordre a mostrar com el creador de l’antropologia estructural combinava en un grapat de pàgines al mateix temps el seu interès per com un determinat ritual irrompia en una societat –i, a més, precisament en el moment que ho estava fent– i l’aportació de proves de fins quin punt aquesta novetat inesperada era ressò i reproducció de funcions i formes culturals ja conegudes abans a altres èpoques o indrets, de vegades ben remots. Permeteu-me, doncs, que saludi aquesta bona notícia editorial afegint uns comentaris sobre un parell d’aspectes que haurien d’animar encara més a endinsar-se en ella.

Una d’aquestes qüestions que l’escrit de Lévi-Strauss aborda i que mereix  ser ressaltat té a veure amb el paper de les iniciacions rituals i el paper que juguen en ordre a la transmissió dels coneixements secrets que permeten a determinats individus ser admesos en un determinat segment social del que havien estat segregats fins aleshores. En el cas del Pare Noel –però també el dels nostres Reis d’Orient–, la funció que acompleix com a personatge mitològic evocat ritualment és la d’establir una distinció clara entre els infants i els adults, amb la missió de contribuir a la coacció i el control dels primers per part dels darrers. És el desvetllament del misteri de qui és en realitat el Pare Noel el que marca el trànsit dels infants al nou estatus de “dotats de raó” i per tant dignes de sortir de la marginació provisional en que es trobaven per a iniciar la seva incorporació al món dels majors.

Aquesta apreciació que ens fa Lévi-Strauss sobre el valor de la informació que s’escapoleix als infants a propòsit de qui és en realitat el Pare Noel, serveix per confirmar la funció essencial del secret com a font d’estructuració social. Efectivament, el secret, la seva possessió i els seus diferents nivells d’accessibilitat, impliquen un acte segregador, en el nostre cas entre grans i petits. El secret permet al que l’ha rebut integrar-se en una mena de lloc o territori dotat de fronteres vigilades i on no tothom cap: sols aquells que “ho saben”. Per remetre’ns a l’exemple que Lévi-Strauss ens proposa considerar, el moment en què els infants són arrencats del que fins aleshores havia estat el seu regne –el de la infància– i són incorporats al món dels grans, és aquell en què els és confiat el secret que el Pare Noel –o els Reis Mag– són els pares. Un cop es produeix aquest instant iniciàtic i el nen o la nena son «posats al corrent», res no serà igual. Han deixat enrere una fase de la vida a la qual no podran tornar.

L’altre afer davant el qual ens col·loca Lévi-Strauss a partir de la reacció tradicionalista local vers la “invasió” d’un tret cultural intrús és el de com la figura del Pare Noel te encomanada la tasca d’obrir canals a través dels quals altres mons es manifesten en el nostre. Els operadors d'aquest contacte entre universos són els infants. Éssers ambigus per definició, a mig camí entre el no-res del qual procedeixen i la nostra plenitud vital d'adults, la gent menuda esdevé mediació amb el més enllà, alhora que d'alguna manera ens protegeixen d'ell. Ells són la porta vivent que permet que el que està i ha d'estar separat s'ajunti: la nit i el dia, el passat i el present, el fantàstic i el quotidià, el llunyà i el pròxim, la mort i la vida. És per i per a ells que es colen a les nostres llars –per la finestra, pel balcó, per la xemeneia– éssers procedents d'universos paral·lels: el Pare Noel, però també, convé insistir, els Reis Mags, la Befana, el Tió, l'Olentzero, Sant Nicolau... Els petits de la casa ens parlen dels morts, perquè ells mateixos estan o van estar morts abans de néixer. Aquest és el sentit del Dia dels Sants Innocents o del paper que juguen a la també importada Nit de Halloween, per no parlar de l’atenció que els depara la nostra imaginació col·lectiva, dels contes tradicionals a tantes pel·lícules en les que la canalla es mostrada com a comunicadora privilegiada amb els altres móns.

Trobo que aquest és el talent del pensament de Lévi-Strauss, tal i com ens ha arribat en les seves grans obres, però també en el que ara ve: una petita incursió en un tema aparentment menor: posar-nos de manifest com hi ha pocs fenòmens que, atesos amb atenció, puguin ser reconeguts com autèntiques innovacions en la conducta social humana. En la majoria de fets que havien aconseguit sorprendre’ns per la seva novetat de segur que podem reconèixer la manifestació d’inèrcies i repeticions culturals d’abast universal. Trobem-nos doncs, a partir d’aquí, amb una nova prova de com els humans no deixem mai de crear noves tradicions, que són en realitat sempre les mateixes.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch