Rosa Mari, companya de GRECS al Centro de Estudios Universitarios de Talavera de la Reina, de la Universidad de Castilla-La Mancha
EL DESCAMPAT COM ESPAI DE JOC. ALGUNES REFERÈNCIES
Manuel Delgado
Què interessant que em demanis sobre els desenvolupament de les ides de Carl Theodor Sørensen sobre la conversió dels descapampats, solars i altre espais abandonats en espais de joc infantil, sobre tot d'aquells que la Jane Jacobs anomenava "jocs no dirigits". És un tema apassionant. Reconec que no l'he llegit mai directament, però conec els seus desenvolupaments sobre tot de la mà de les iniciatives de gent com Aldo Van Eyck després de la segona guerra mundial o d'Alison i Peter Smithson. Trobo que és indispensable que et facis amb la publicació que va acompanyar l'exposició Playgrounds al Centre d'Art Santa Sofia fa uns anys. És tot un homenatge a Sørensen. ja veuràs. T'adjunto el prefaci. Segur que et serà útil. Per cert: preciosa l'edició de Siruela. T'envio un text de Sven Lüticken en aquesta mateixa línia.
També et recomano seguir la pista de l''urbanisme de la Internacional Situacionista, sobre tot representat per en Constant. Et recomano el catàleg de l'exposició que va fer al MACBA sobre els situacionistes l'any 1998. Està molt bé, sobre tot perquè té moltes il·lustracions que posen de manifest com concebien l'espai urbà com espai lúdic. Per cert, et serà molt útil la tesi que va presentar l'any passar Mónica H. Amieva a l'Autònoma: La deriva situacionista como herramienta pedagógica. La tens aquí http://www.tdx.cat/bitstream/
Veuràs que inclou un homenatge a Jean Vigo. Justificat, però de fet hi ha moltes pel·lícules que parlen dels descampats com a espai natural de joc. Penso, per exemple, en Mon oncle, de Jacques Tati. Mira-la. Per cert. observa aquesta seqüència que t'adjunto de "Passport to Pilmico", una delícia anglesa del 1949. Es l'escena en que un personatge li ensenya a un altre el seu projecte de construir un parc en un solar obert pels bombardejos. L'altra mira per la finestra l'espai en qüestió i, veient com juguen els nens, li fa notar al seu interlocutor que sembla clar que a la canalla ja els hi està bé com està.
Està clar que el teu referent aquí serien Isabel Cabanellas i Clara Eslava. Tens el seu magnífic Territorios de la infancia. Diálogos entre arquitectura y pedagogia (Graó). M'honora que em deixessin escriure el pròleg, que t'envio també.
