diumenge, 18 d’octubre de 2015

SEAT en lluita i mort d'Antonio Ruiz Villalba, 1971


SEAT EN LLUITA I MORT D'ANTONIO RUIZ VILLALBA, 1971
Manuel Delgado

Avui és l'aniversari de l'assassinat de Antonio Ruiz Villalba a mans dels grisos l'any 1971. Va ser en el desallotjament de la factoria de la SEAT de la Zona Franca, ocupada pels seus treballadors en vaga en protesta per uns acomiadaments. Comptem amb testimonis dels que va ser aquella jornada. Un de molt complet és el de Pedro López Provencio, nascut a Alhama de Murcia el 1944. Va aparèixer al 2006, al primer número de la revista Memoria, la publicació del Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT (http://www.memorialseat.org/arxiu/Revista_Memoria_SEAT_0.pdf). Un altra més breu és el de Consuelo Moreno Monterroso, nascuda el 1950 a Còrdova, aleshores militant de Bandera Roja i que treballava a la secció de tapisseria de la fàbrica. Està publicat al llibre de Conchi Villar Dones, treball i sindicalisme a Catalunya, 1939-1978 (Arxiu Històric de la CONC). El copio.

"Els acomiadats van entrar amb els treballadors del torn del matí, a tres quarts de sis, i cap a l’hora de l’esmorzar començaren les assemblees. Els treballadors van passar de taller en taller i es concentraren a les oficines centrals, a l’entrada principal de la Seat. Les cadenes continuaren funcionant fins que els enginyers decidiren aturar-les davant el caos provocat per la marxa dels treballadors. Consol calcula una concentració d’uns set o vuit mil treballadors. Més o menys en una hora arribà la policia, que amenaçà els treballadors perquè sortissin de la fàbrica. L’assemblea, liderada per López Provencio i Silvestre Gelabert, dos dels acomiadats, continuà fins a dos quarts de dues, l’hora de plegar del torn del matí. Aleshores el nombre de treballadors concentrats es reduí a uns quatre o cinc mil. La policia inicià l’ocupació de la fàbrica, "a cavall i a peu", "repartint hòsties a diestro i siniestro" de manera indiscriminada.

Al taller 1, Mecànica, "on es feien els engranatges dels motors", els cavalls començaren a relliscar i caure, cosa que va provocar la por entre la policia. Els trotskistes i militants de l'MC "van pujar cap a dalt de les cadenes i van començar a tirar engranatges de motor" i van ferir alguns policies, que "van començar a disparar", i van dispersar els treballadors. Pensa que fou en aquest moment que es produí la mort d’Antonio Ruiz Villalba. Molts treballadors intentaren aleshores sortir de la fàbrica. Els esperava la policia demanant els carnets d’identitat i la majoria decidiren tornar als tallers. Pensant que el perill d’inflamació dels materials faria desistir la policia de continuar disparant, es van refugiar a Pintura. Entre 300 i 500 treballadors aguantaren, resistint el gas lacrimogen durant tres hores fent servir draps humits per poder respirar.

Davant d’aquesta resistència, la policia tallà l’aigua del taller i es va fer insuportable respirar en l’ambient gasat. Van haver de deixar el taller de Pintura, i el grup de treballadors resistents van ser novament apallissats. Alguns decidiren sortir per les clavegueres i altres van continuar amagats, dispersos entre els diferents tallers, esperant que es fes fosc per sortir. El lock-out dura entre cinc i sis dies, mentre la policia recorria les cases dels treballadors fent detencions, indagant si es plantejaria una nova ocupació de l’empresa per part dels treballadors."

En protesta per aquell crim es van estendre les protestes. El 29 d’octubre s’havia declarat una jornada de lluita en que es registren manifestacions a La Rambla, al carrer Balmes i al Paral·lel. El dia 9 de novembre, 6.000 obrers de la SEAT van ocupar el mateix centre de la plaça de Catalunya per fer una assemblea. Aquella multitud de treballadors, vestits tots ells amb les seves granotes de feina, donaven un aspecte impressionant a la plaça de Catalunya. Antoni Batista ofereix el testimoni que d’aquell moment oferia un líder sindical de la SEAT ja esmentat, Silvestre Gilaberte (La Brigada Social, Empúries). Els grisos van rodejar els aplegats i els van comminar a dispersar-se. En comptes d’obeir l’ordre, els vaguistes van decidir traslladar-se als voltants de la plaça de toros Monumental per continuar discutint el document que havien d’aprovar i fer-ho en grups més petits que es posaren a circular per passeig de Gràcia, Pelai, plaça Universitat, plaça Urquinaona... Va ser en aquests punts on la policia va carregar amb tota l’enorme força desplegada contra els treballadors.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch