 |
| "Una llave", Julio Oubiña (1973) |
Comencem la sessió de la Reina demà amb una joieta que li han enviat des de la Filmoteca a en Beppe. És un curtmetratge de propaganda institucional del que fou la deportació de barraquistes al recent estrenat barri en bloc de La Mina. Interessantíssim el discurs moralista que fa sobre les grans avantatges de les ciutats dormitoris com a superació del xabolisme. De banda d'aquest testimoni del que era el desarrollisme franquista en matèria d'habitatge, hi ha unes imatges ben valuoses de les barraques a Montjuïc a principis dels 70. El documental deu ser del 1973 o 1974, i el signa un dels fotògrafs més importants de l'època, en JULIO UBIÑA. Estrena total, perquè aquest documental no el trobareu a la xarxa ni en lloc. De fet n0 n'he trobat ni tant sols referències. Una troballa. Es titula UNA LLAVE.
És interessant veure com a tot els països de l'òrbita USA van prodigar-se pel·lícules que volien contribuir a la histèria anticomunista a principis de la guerra freda. Hi ha de bones, sobre tot proveïdes per directors nord-americans de qualitat que volien fer-se perdonar el seu passat roig. D'altres són lamentables, però tot i això curioses de veure. Aquesta n'és una: DICEN QUE SOY COMUNISTA, dirigida per ALEJANDRO GALINDO en plena persecució maccarthysta, el 1951.
I la nostra quota de recuperació d'obres mestres del cinema mut en aquest cas d'avantguarda: MÉNILMONTANT, de DIMITRI KIRSANOFF (1926). Conté imatges poderoses. Ja veureu.
Ara no estic segur, però crec que en aquests tretze anys no hem rendit homenatge a la que anomenaren "reina del tango", LIBERTAD LAMARQUE. Fonamental. Us passo algun moment d'una de les pel·lícules que li donaren fama: BESOS BRUJOS, dirigida per JOSÉ AGUSTÍN FERREYRA (1937). Segur que cau el moment en que canta el famós tango que dóna títol a la peli. I alguna altra cosa, perquè hi ha moments sublims.
I una peli molt, molt bona, que incomprensiblement va passar desapercebuda, fins i tot al seu país, França, i que m'encanta. Es titula STELLA i la va dirigir SYLVIE VERHEYDE (2008). Va d'una noia de onze anys l'ambient de la qual és el bar de classe obrera que porten els seus pares. Em va agradar moltíssim. La banda sonora està feta amb cançons populars franceses i es una delícia. Segur que amb el que us mostri us vindran ganes de veure-la. S'ho mereix.
M'encanta LA VOIE LACTÉE, d'en LUIS BUÑUEL (1968), perquè és una mena de catàleg d'heretgies i polèmiques teològiques al llarg de la història del cristianisme. Cada seqüència és una heterodòxia. Genial. He pensat posar-vos el duel entre un jesuïta i un jansenista i l'aparició del paulicians gnòstics i la seva defensa de l'amor lliure. Disfruto molt amb aquesta pel·lícula, que mostra el costat més guasón d'en Buñuel, però també el més erudit en temes d'història de les desviacions cristianes.
Un deliri indi. DARIYA DIL, dirigida per un tal K. RAVI SHANKAR (1988) i que és una versió indostànica de Superman. De bojos. No us la creureu. Amb això omplirem el nostre obligatori racó cutre de cada Escopo.
He preparat una mena de cicle de pel·lícules espanyoles dels anys 70 i 80 poc conegudes, rares, incunables i extraordinàries. La primera que vull que coneixeu és aquesta FUNCIÓN DE NOCHE, dirigida per JOSEFINA MOLINA al 1981. Espero que us sorprengui i us meravelli tant com a mi qual la vaig descobrir.
Recordo que fa temps, quan la facultat encara estava a Pedralbes, vaig preparar un cicle dedicat a nens incordiants, és a dir a pelis de terror protagonitzats per criatures angelicals amb mala llet. M'entusiasma encara el tema. És una forma d'explicitar la consciència que tenim que aquests enanos i enanes que alguns/nes tenim a casa tenen sempre un amic estrany a l'armari, un amic amb el que mantenen vincles de confiança i complicitat francament inquietants. Un d'aquests éssers abominables amiguet dels nens es diu BABADOOK. La seva història la va fer pel·lícula JENIFER GENT el 2014. Certament, els nens són l'alteritat al quarto del costat. Ja us aviso que aquesta peli és de por. De molta por.
Bé. Això i més coses, com sempre. Ens veiem dijous.
