diumenge, 14 de juny de 2015

Jodorowoski i els nous sincretismes místics


Comentari per a Alba Mateo, estudiant del grau d'Antropologia Social a la UB.

JODOROWSKI I ELS NOUS SINCRETISMES MÍSTICS
Manuel Delgado


Crec que coincidim en que n'Alejandro Jodorowoski és allò que diuen un fantasma. Tot i això és interessant en la mesura que se'l pot considerar  expressions —en aquest cas caricaturesca— del que ha estat la lògica que ha donat a formes cada cop més enrevesades de síntesis místico-religioso-espirituals que ha caracteritzat els nous movimients religiosos o més aviat ara diríem "espirituals" a partir de la segona meitat del segle XIX. Estem parlant del concert de distints sistemes de món, racionalistes uns, altres hereus de la pròpia tradició mistèrico-salvacionista i ascètica occidental i, per últim, uns tercers d'origen hindobudista i adaptats a les necessitats de les societats capitalistes avançades, amb un darrer element provinent del que se suposa que són tècniques xamàniques. Aquestes combinatòries poden donar com a producte distintes figures, en funció de com s'amalgamen els components de la mescla, que han demostrat llur eficiència en camps que poden anar des de la teràpia psicològica i l'entrenament físic i mental dels individus fins el de l'articulació de grups de pressió poderosíssims en la política o les finances.

El moviment primer i elemental d'aquest procés consisteix en la incorporació de la mística oriental a un suport de base constituint per la barreja d'esoterisme emanantista i universalisme il·lustrat de la que la maçoneria ja havia estat un dels resultats històrics. Es tracta, així doncs, del promíscuament, a partir de la segona meitat del segle XIX, de sabers arcànics ‑provinents suposadament de civilitzacions ocultes o desaparegudes‑, cabalisme, alquímia, neopitagorisme, misticisme renaixentista, astrologia, gnosticisme, humanisme enciclopèdic, ritualisme iniciàtic i secretisme conspiratori, i de tot això plegat amb disciplines filosòfiques i corporals divulgades a partir de l'expandiment colonial europeu per Àsia. Un eclecticisme aquest que, com saps, va fascinar bona part del pensament més inquiet de les primeres dècades del nostre segle, tant reaccionari ‑Guenon, Evola, Jüng, Gurdieff, Haushofer‑ com avantguardista ‑Caillois, Bataille, Leiris...-, sobre tot associades al surrealisme.

El moment fundador d'aquestes síntesis contemporànies podria estar el de la creació, al 1875, de la Societat Teosòfica per Ielena Blavatski i el coronel Olcott. D'aquesta línia central basada en l'encontre entre el misterisme indotibetà i el patrimoni hermetista acumulat al llarg de la història de les societats occidental. Una altra branca originada en la teosofia va ser la que, de la mà d'Aldous Huxley, va connectat amb l'ús místic de substàncies narcòtiques o al·lucinògenes adoptat dels indis americans, un compendi reclamat com a propi per una part important de les tendències contraculturals que s'estenen a Occident a la dècada dels 60, és a dir l'Era Aquari i, en la seva darrera fase, la New Age. Està clar que en Jodorowsky representa bé aquesta mena d'entrecreuaments: surrealisme, xamanisme, psicoanànalisi, tarotisme..., fins desembocar en una mena de precipitat propi que, com saps, anomena psicomàgia.

Per fer-te una idea global, podries començar per la introduccio al que són aquesta mena de sicretismes de nou encuny. Una excel·lent iniciación la tens al capitol "Nuevos movimientos religiosos", dins del llibre d'Alberto Cardín, Contra el catolicismo (Muchnik). Després jo aniria directament a la contracultura dels 50 i 60, que tens molt ben explicats a El nacimiento de una contracultura, de Theodore Roszak (Kairós) i  a El supermercado espiritual, de Robert Greenfield (Anagrama).  Si t'atreveixes mes, ves a coses sobre la new age, que n'és la continuació: La conspiración de Acuario, de Marilyn Ferguson (Kairós). I més: Paul Helas, The New Age moviment (Blackwell) y Wouter J. Hanergreaff, New Age Religion and Western Culture (Brill). Ara bé, la lectura indispensable és la de la compilació d'en Joan Prat, Nous imaginaris culturals. Espirituals orientals, teràpies natural i sabers esotèrics (Universitat Rovira i Virgili).






Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch