Fa molts anys, una estudiant em va convidar a anar a veure una exposició que ella i uns companys seus havien muntat al Centre Cívic de Roquetes, a Nou Barris, sobre la manera com els immigrants que van arribar a la dècada dels 50 van autoconstruir el seu barri, amb les seves pròpies mans, aixecant les cases, dotant-se de les infraestructures mínimes, etc. Tota una epopeia.
El tema m’interessava i hi vaig anar. La mostra era interensantíssima, fins i tot emocionat, perquè tenies la impressió que tot el que allà hi havia era una gran veritat que no sempre era degudament recordada, sobre tot ara quan es parla del “problema de la immigració”. Però el que em va deixar especialment sorprès era un vídeo que es podia veure en un racó i que era el relat dels propis protagonistes d’aquella gesta, aquelles persones que havien entès què és lluitar pel dret a l’habitatge i, en ple franquisme, van rebre una possibilitat de fer-ho que ara no tenim. Hi havia, a més, un seguit de fotografies i imatges en Súper 8 que tothom interessat en la historia del barraquisme a Barcelona hauria de conèixer. Però, més enllà d’aquesta crònica en primera persona de com neix un barri literalment fet a ma, el que trobaves era una profunda i commovedora reflexió sobre la vida i la vellesa. Era emocionant; de debò.
Després vaig descobrir que aquesta magnífica impressió no l’havia tingut sols jo, perquè al cap d’uns mesos TV3 va adquirir els drets i va passar aquell vídeo, purament amateur, a una hora de màxima audiència, i va rebre el Premi FAD al millor documental l’any 2000. La cosa es deia Històries de gent, i els seus responsables eren Òscar Viadé i Eva María Martínez. No sé si l’Eva era l’alumna que em va convidar, però sé que treballava al Centre Cívic. L’Òscar crec que tenia alguna cosa a veure amb l’Ateneu Popular de 9 Barris. A la redacció també hi va treballar Sònia Montaño. La vaig passar a la Reina el 5 de juny de 2008.
