dimecres, 4 de març del 2015

Escopofília. Reina d'Àfrica. Sessió 164. Dijous, 5.3.15


Comencem amb una cosa que va dirigir CLINT EASTOWOOD per "Amazing Stories", la sèrie aquella produïda per Steven Spielberg com una mena d'homenatge i continuació de la mítica "The Twilight Zone". L'episodi es diu VANESSA IN THE GARDEN i es va passar el 1985. Amb el HARVEY KEITEL i la dona d'en Eastwood, la SONDRA LOCKE. Per a qui l'interessi l'obra d'aquest genial director trobo que és tota una curiositat.

L'apunt de cinema mut d'aquesta sessió és una evidència del deute que els cineastes soviètics tenien assumit amb el cinema d'acció made in Hollywood. Qualsevol coneixedor del cinema soviètic de l'època muda sap fins quin punt gent com Eisenstein, Pudovkin, Vertov, Dovxenko, etc., estaven fascinats amb les pelis de la Perla Blanca o de Tom Mix. Una prova és aquest NEOBYCHAINYE PRIKLYNCHENIYA MISTERA VESTA V STRANE BOLSHEVIKOV, dirigida per LEV KULESHOV (1924). El títol vol dir "Les extraordinàries aventures de Mr. West al país dels bolxevics". Va d'un heroi del cinema de l'oest que visita la URSS i que es veu involucrat en un seguit d'aventures que posen de manifest les seves qualitats d'aventurer agosarat. Una de les mostres del talent d'un dels creadors claus de la història del cinema mundial, sobre tot com un dels inventors del cinema de muntatge que tan van singularitzar el cine rus..   

Una cosa curiosa aquesta LEGIÓN DE HÉROES, dirigida per dos realitzadors que poques coses van fer més: ARMANDO SEVILLE  i JUAN FORTUNY, el 1942. És una de les mostres del cinema de temàtica colonial produït pel feixisme espanyol, l'escenari del qual és en aquest cas el Sahara i la seva "pacificació" a càrrec de l'Agrupación de Tropas Nómadas, en lluita contra les "tribus" rebelds. Ben interessant. De debò.

A MAN COULD GET KILLED, dirigida per RONALD NEAME el 1962 és una peli d'espies bastant previsible. Val la pena sobre tot perquè surt la MELINA MERCOURI. El que voldria és que descobríssiu, com jo vaig descobrir, que la seva banda original conté una melodia ben famosa de la que, francament, no coneixia l'origen. Ja veureu quina és.

Em faig creus del babaus que eren els progres de l'època a l'hora de menysprear
un tipus de cinema que, amb el temps, acabaria determinant bona part del cinema posterior. Parlo dels spaguetti-western i, sobre tot, és clar, del brutal talent de SERGIO LEONE. Una mostra és aquesta escena final en el que el duel entre CLINT EASTWOOD i GIAN MARIA VOLONTE és una prova, en realitat, de fins quin un colt ben usat li pot a un winchester. La peli és una de les primeres d'en Leone: PER UN PUGNO DI DOLLARI, estrenada el 1964.

Una persona em va recordar una pel·lícula bonissima de la que me n'havia oblidat: BITTER MOON, dirigida per ROMAN POLANSKI (1992). Malgrat la tírria que li tinc a HUGH GRANT queda compensada per la presencia tremenda d'EMMANUELLE SEIGNER i PETER COYOTE. Esplèndida la música de VANGELIS PAPATHANASSIU.

Una que em vaig descuidar el mes passat: STRELLA, grega, de PANOS H. KOUTRAS (2009), una història d'amor entre un home i un transexual que aquí es va titular "Strella, más que una mujer". Molt bona.

El racó cutre l'omplim amb algun dels moments sublims de LOS JINETES DE LA BRUJA EN EL VIEJO GUANAJUATO, perpetrada per FERNANDO ALMADA (1966). Us puc ben assegurar que el títol es el menys delirant del conjunt.

Ja sabeu alguns/es que el meu gènere favorit és el bèl·lic. No n'abuso a les sessions escopofíliques perquè em consta que no és gaire compartir, però aquest dijous en faré una excepció. Hi ha diverses pel·lícules ambientades a la primera guerra mundial en la que els turcs sempre surten més aviat mal parats. Penseu en "Gallipoli" o "Lawrence of Arabia", per exemple. Doncs bé, he descobert és una superproducció turca recent el tema de la qual és la batalla de Gallípoli, la mateixa de la peli de Mel Gibson que acabo d'esmentar. Es diu ÇANAKKALE GALLIPOLI 1915, i la dirigeix YESIN SEZGIN. És recent; del 2012. No cal dir que els bons són els turcs, òbviament.

Hem pregunto com és possible que, després de dotze anys, no haguem rendit homenatge a A HARD DAY'S NIGHT (1964), que no sols ho mereix perquè és un dels films mítics dels BEATLES, sinó perquè va donar ressò mundial a una cine inicialment d'avantguarda i trencador com era el free cinema britànic, de la el director d'aquesta peli va ser un dels seus principals exponents: en RICHARD LESTER.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch