dissabte, 7 de març de 2015

Xemeneies colossals

La foto és de Paul Boswell
Text publicat al catàleg de la 8a Primavera fotogràfica 1996 (Departament de Cultura, Barcelona, 1996)

XEMENEIES COLOSSALS
Manuel Delgado

Què és una ciutat, sinó una societat de llocs? I, què es un lloc, sinó un lloc de memòria? Un lloc, un indret qualsevol, pot ser distingit d’entre la indiferència de la resta del paisatge on s’ubica, justament per la seva condició significativa, o dit d’una altra manera, perquè el pensament i la societat n’han fet un signe. Dir “aquí” és dur a terme una operació poètica consistent a localitzar, és a dir dotar de memòria, fer un nus on instàncies habitualment separades –el passat i el present- es troben i accepten d’entrelligar-se.

La política de monumentalitzar les restes arqueològiques que constaten el passat fabril de les ciutats catalanes –runes industrials, colossals xemeneies- respon a aquest principi. La seva finalitat: protegir el ciutadà contra els catastròfics  efectes que podrien provocar la fragmentació i la discontinuïtat, conseqüències probables en el pla de l’experiència de les transformacions vertiginoses que ha patit la forma urbana en els darrers temps. I és que atorguen a l’habitant, pel sol fet de ser-ho i encara que tot just acabi d’arribar, el dret als records compartits de tots aquells que abans de viure-hi passaren.

Les imatges de Paul Boswell acompleixen, en aquest sentit, una doble tasca. D’una banda, exciten un plaer purament estètic, la font del qual és l’estranya química sensitiva que les ha produït. Deixant-se inquietar per la seva atmosfera, hom podria pensar, evocant allò que algú va dir d’Atget, que Boswell té una clara predilecció pels “escenaris del crim”. Però, a més, acompleixen la funció de retre’ns testimoni d’un trànsit: el que, com a resultat de la màgia poderosa centre –plaça, parc, passeig-, destinat a ser aviat escenari de les figures efímeres de la sociabilitat i l’encontre. Tot sota la presidència de celebracions espacials de la memòria, carregades, a més d’ostensibles ressonàncies tel·lúriques que han operat una autèntica erotització de l’espai urbà.

Paul Boswell ens demostra amb aquest material que l’especulació formal i la utilitat documental al servei del coneixement de les societats humanes no són solament compatibles i complementàries. Certifica també que, de tant en tant, recerca científica i bellesa poden ser una única i mateixa cosa.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch