La foto és de Paul Boswell |
Text publicat al catàleg de la 8a Primavera
fotogràfica 1996 (Departament
de Cultura, Barcelona, 1996)
XEMENEIES
COLOSSALS
Manuel Delgado
Què és una ciutat, sinó una societat de llocs?
I, què es un lloc, sinó un lloc de memòria? Un lloc, un indret qualsevol, pot
ser distingit d’entre la indiferència de la resta del paisatge on s’ubica,
justament per la seva condició significativa, o dit d’una altra manera, perquè
el pensament i la societat n’han fet un signe. Dir “aquí” és dur a terme una
operació poètica consistent a localitzar, és a dir dotar de memòria, fer un nus
on instàncies habitualment separades –el passat i el present- es troben i
accepten d’entrelligar-se.
La política de monumentalitzar les restes
arqueològiques que constaten el passat fabril de les ciutats catalanes –runes
industrials, colossals xemeneies- respon a aquest principi. La seva finalitat:
protegir el ciutadà contra els catastròfics efectes que podrien provocar
la fragmentació i la discontinuïtat, conseqüències probables en el pla de
l’experiència de les transformacions vertiginoses que ha patit la forma urbana
en els darrers temps. I és que atorguen a l’habitant, pel sol fet de ser-ho i
encara que tot just acabi d’arribar, el dret als records compartits de tots
aquells que abans de viure-hi passaren.
Les imatges de Paul Boswell acompleixen, en aquest
sentit, una doble tasca. D’una banda, exciten un plaer purament estètic, la
font del qual és l’estranya química sensitiva que les ha produït. Deixant-se
inquietar per la seva atmosfera, hom podria pensar, evocant allò que algú va
dir d’Atget, que Boswell té una clara predilecció pels “escenaris del crim”.
Però, a més, acompleixen la funció de retre’ns testimoni d’un trànsit: el que,
com a resultat de la màgia poderosa centre –plaça, parc, passeig-, destinat a
ser aviat escenari de les figures efímeres de la sociabilitat i l’encontre. Tot
sota la presidència de celebracions espacials de la memòria, carregades, a més
d’ostensibles ressonàncies tel·lúriques que han operat una autèntica
erotització de l’espai urbà.