diumenge, 11 d’octubre de 2015

Memòria de la violència feixista el Día de la Hispanidad, amb un especial record per la razzia del 12 d'octubre de 1991

Aquesta forografia, recull una de les agressions feixistes del mati del Día de la Hispanidad de 1991,
va ser publicada a La Vanguardia dies després, el 15 d'octubre
MEMÒRIA DE LA VIOLÈNCIA FEIXISTA EL DIA DE LA HISPANIDAD
Manuel Delgado

La barriada de Sants i en particular la plaça dels Països Catalans havia estat al llarg dels anys 80 l'indret triat per l'ultradreta per manifestar-se i fer mitings el 12 d'octubre i altres oportunitats, però va ser a final de la dècada següent que es van començar a produir mobilitzacions en contra. Així, el Día de la Raza de 1998 va conèixer greus aldarulls quan centenars de joves antifeixistes es reuniren a la carretera de Sants i intentaren accedir a la plaça dels Països Catalans pels carrers Badal i Brasil. A l’avinguda de Madrid toparen amb la policia que protegia l’acte feixista i que obligà els manifestants a dispersar-se. Una batalla campal es va desenvolupar després pels carrers Galileu, Sagunt, Vallespir i d’altres propers al carrer Numància. Es van produir vuit detencions.

Més greus van ser encara els fets del Día Nacional de España del 1999. Encapçalava la contramanifestació d’aquell any —convocada per la Plataforma Antifeixista— una pancarta on es podia llegir «No passaran», el vell lema antifeixista del 1936. Abans d’arribar a la seva destinació, la policia va interceptar violentament el seguici. Els aldarulls s’estengueren al llarg de la carretera de Sants i l’avinguda de Madrid i més d’una vintena d’aparadors d’entitats bancàries foren destruïts. Els autors dels estralls no van ser detinguts, però sí que vint-i-sis joves, catorze dels quals van acabar a la presó. Alguns d'ells  van acusar la policia de maltractaments. El gener de 2003 van ser jutjats i condemnats a diverses penes de presó 17 d'aquelles persones, després d'un procés ple d'irregularitats que va ser oportunament denunciat per l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB. Qui també foren detinguts van ser tres feixistes que van apallissar un immigrant gambià amb qui es van creuar després del seu miting a la plaça dels Països Catalans, del que l'orador principal havia estat en Saéz de Ynestrillas.

Temeroses que es reproduïssin els aldarulls d’altres edicions, en què s’havien produït enfrontaments entre policies i ultradretans d’una banda i antifeixistes de l’altra, les autoritats van traslladar l’acte feixista del 2000 a la plaça de Sant Jordi, de nou a una muntanya de Montjuïc a què la desfilada militar del Día de la Victoria a Barcelona del maig d'aquell any ja havia atorgat un paper d’abocador de presències inacceptables. Tot i això, un nombre important d’associacions civils, agrupades sota la denominació Plataforma Cívica, van voler palesar la seva voluntat de reparar el que era pensada com una lesió infringida a l’espai públic barceloní. La mecànica va ser similar a l’exercida amb motiu de la desfilada del mes de maig. Els contraris a l’ús indigne de l’indret que havien usat les Juntas Españolas l’ocuparen a la nit anterior amb una acampada. A la mateixa hora que cada any s’havia produït el míting feixista a Sants i que en aquells moments es produïa a la plaça de Sant Jordi, a Montjuïc, se celebrava un acte antifeixista al davant de l’estació de Sants. Un cop acabat, milers de persones emprenien un camí cap al centre, de nou cap al cor urbà, com si el nus humà que unia la plaça dels Països Catalans amb la plaça de Catalunya –plaça Joan Peirò, avinguda de Roma, Urgell, Gran Via, plaça Universitat, Pelai, plaça de Catalunya... Els i les  manifestants palesaren la dimensió topogràfica de la seva protesta col·locant-se darrere d’una pancarta que proclamava: «Feixisme mai més: ni a Sants, ni a Montjuïc, ni enlloc».

L’any següent, el 2001, les mateixes forces socials arribaren a la conclusió que ni tan sols la muntanya de Montjuïc era mereixedora de la trista condició que se li assignava de dipòsit de detritus civils. Una setmana abans, els contraris a la celebració del Día de la Hispanidad, fos on fos, van fer circular un autobús pels carrers de Barcelona convocant els ciutadans a protestar contra els actes feixistes. El mateix dia, grups antifeixistes van intentar impedir l’accés dels ultradretans a la plaça de Sant Jordi, trobant-se de nou amb les forces policíaques que havien rebut ordres de protegir-los. Igual que als tres anys anteriors, els aldarulls van resultar inevitables, adoptant com a escenari la barriada de la Font de la Guatlla –Santa Dorotea, Mèxic, Sant Fructuós...–, al vessant mateix de Montjuïc. En aquest cas, els detinguts van ser una trentena.

D'aquests esdeveniments es conserven referències bastant abundants i hi ha qui se'n recorda i els recorda, però en canvi ningú recorda els gravíssims aldarulls que es van produir el 12 d'octubre de 1991. En aquella oportunitat, de la concentració feixista a la plaça dels Països Catalans va sortir una brutal marxa sobre el centre de la ciutat en el decurs de la qual desenes de persones van ser colpejades pel seu aspecte de rojos, punks, immigrants.., però també fotògrafs que intentaven cobrir la notícia. A un home gran que atenia un estand de la CNT a les Rambles el van obrir el cap. Va ser un al·lucinant recorregut de dues hores pel carrer Tarragona, la Gran Via, la plaça Catalunya, el carrer Ferran, Drassanes..., sense que la Policía Nacional, present en tot moment, fes res per impedir-ho, a diferència dels Mossos d'Esquadra que si que van intervenir i van detenir nou skins el mateix matí. Davant l'escàndol de la passivitat de la policia espanyola davant les agressions a mansalva que s'estaven produint davant els seus ulls, l'endemà es va produir una detenció massiva de skins. Més d'una vuitantena van ser detinguts —37 d'ells de cop a un bar musical de l'Hospitalet­— i deu condemnafs posteriorment a penes de presó.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch