Article publicat a l'Avui el 10 d'agost de 1989
SOM
UNA… TRIBU
Manuel Delgado
Una simple ullada a la premsa ens permetria
constatar el paper estratègic que, arreu del món, juga la defensa que molts
pobles estan fent de la seva identitat, davant de situacions colonials o marcs
estatals imposats. Tots aquests conflictes són ètnics (ètnia, del grec èthnos, poble). Una ètnia és un grup humà
definit, a més de per uns trets culturals específics, sobretot per la seva consciència
de ser diferent i la seva voluntat de continuar sent-ho. Doncs bé, no menys interessant és observar la
forma com aquests conflictes són tipificats en funció de la part del globus on
tenen lloc.
Així, és utilitzada l’expressió ètnic per qualificar el secessionisme
katxin a Birmània, les disputes entre àrabs musulmans i baggara al sud del Sudan, el tema dels albanesos de Kosovo a Iugoslàvia o per referir les creixents reivindicacions de lituans,
letons, georgians, tàrtars, etc., a la URSS. Tots hem llegit o sentit parlar de
l’existència de xocs ètnics entre
armenis i azerbaidjanesos o, ara mateix, entre georgians i abkhazs.
El terme xoc
ètnic va ser utilitzat també per informar dels aldarulls de l’any passat al
sud del Pakistan, entre sindis i muhajins. En canvi, no sol ser reconeguda
aquesta condició, d’altra banda evident, als problemes entre jueus i palestins
a Orient Mitjà. Per contra, ningú discuteix que la qüestió dels turcs a
Bulgària o la dels magiars a Romania és bàsicament ètnica.
Sorprenentment, les ètnies esdevenen
mecànicament comunitats indígenes quan corresponen a grups indis americans del
sud, i tribus quan són del nord i surten a les pel·licules. El
mateix passa a l'Àfrica negra, on mai no hi ha xocs ètnics sinó xocs tribals, com va ser el cas de l’enfrontament entre
hutus i tutsis a Burundi, fa alguns mesos. En aquella ocasió, la premsa va
informar de terribles matances tribals. Una
cosa similar pot aplicar-se a l’Afganistan, on les desavinences entre
bakhtiaris, kafirs, tadjiks, etc., són igualment de caire tribal.
Els grups ètnics presents als Estats Units
(negres americans, chicanos, porto-riquenys, italians, jueus, irlandesos, etc.)
no són tals, sinó minories racials.
D’altra part, també convé assenyalar que un cert component polític atorga a la
lluita de certes ètnies per la seva independència el rang de nacional. És el cas de croats, canacs,
tibetans, quebequesos, tàmils, saharauís, armenis, kurds, eritreus, etc.
Solament hi ha un indret del planeta on mai no
es produeixen conflictes ni ètnics, ni tribals, ni indígenes. És a Europa occidental. No
és dit mai que la discriminació de gitanos, turcs, àrabs, etc., al
nostre món civilitzat constitueixi
una persecució ètnica. Els enfrontaments entre catòlics irlandesos i
protestants d’origen escocès és religiosa
i els conflictes entre valons i flamencs a Bèlgica són lingüístics (!). La matança de jueus per part del alemanys no va
tenir res de tribal. I els suecs de cap manera no són una comunitat indígena que
habita a la península Escandinava.
