 |
Paraules dites a La Xarxa el 4/4/2013
DONES DEL CARRER D'EN ROBADOR
Manuel Delgado
Va haver una
època en la qual les nostres autoritats urbanístiques i municipals van somiar
amb domesticar i posar en venda el que havien estat una de les zones de mala reputació
de la ciutat, la que s'estén baixant a mà dreta de les Rambles, sobre tot quan
més t'acostaves al port. Van començar canviant-li el nom: ara ja no es diria
Districte V i molt menys el Xino. A partir d'ara es diria "el Raval".
Després van començar a farcir el barri d'allò que els arquitectes diuen
"contenidors culturals": CCCB, MACBA, Santa Mònica, universitats...,
fa quatre dies la Filmoteca. Al voltant van fer proliferar llocs diguéssim
"guais": bars d'ambient amb taules amb una espelmeta al mig, tallers
d'artistes i dissenyadors, fins i tot algun que altre hotel de quatre o cinc
estrelles. Objectiu: fer el barri
atractiu per una classe mitja àvida per submergir-se en un ambient de barri
tradicional, però també "multiculti", fins i tot una miqueta -sols
una miqueta- canalla.
Una contribució
clau a aquesta finalitat d'"higienitzar" -quin eufemisme més
terrible!- el barri va ser el que pomposament es va titular "Ordenança de
mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de
Barcelona", és a dir la "normativa cívica" que, des del 2006,
intenta inútilment "netejar" del carrer qualsevol signe que delati
que Barcelona és una ciutat farcida de injustícies i que ho fa no perseguint la
pobresa i la desigualtat, sinó perseguint directament els pobres i els desiguals.
Però les coses no
van resultar com es preveia i al poc es va veure clarament que les plànols i
les maquetes no foragitaven la pobresa i la marginació i aviat tot aquella gent
xaxi-piruli que havia comprat o llogat un piset o un estudi al barri va
adonar-se que allò de guai res. És aleshores quan van començar a penjar dels
balcons pancartes que deien allò de "Volem un barri digne", com si
aquell barri de gent treballadora de tota la vida no hagués estat sempre -també
ara- un barri digne.
Segurament
emprenyats perquè l'operació no els ha acabat de sortir bé i el barri no
s'acaba de convertir amb la pijolàndia que volien -i ara, amb la crisi, menys
encara- s'ha intensificat l'aplicació de la famosa normativa cívica,
particularment contra les dones que, com sempre, exerceixen la prostitució al
carrer d'En Robardor. Es veu que fan lleig al costat i a l'ombra de la
Filmoteca, dels pisos nous, de la seu de l'UGT, i és cosa d'obligar-les a
desaparèixer d'un escenari que desmereixen. Les prostitutes es queixen de les
constants sancions a elles i als clients, sovint imposades arbitràriament.
M'explicaven el cas d'una prostituta multada quan baixava les escombraries al
carrer. Moltes es queixen de que el tracte que reben de la policia és denigrant
i que alguns dels seus membres semblen gaudir humiliant-les.
En fi, aquesta és
la contribució de les nostres autoritats al combat contra la violència de
gènere i l'assetjament contra les dones. I per més inri sovint exercida en nom
d'una lluita contra la prostitució basada en castigar sistemàticament a les
mateixes dones a les que es diu protegir.
En fi, que així
estem. Vagin aquestes paraules com dues coses. La primera com referència a un llibre que acaba d'aparèixer i que us recomano: Dones del carrer. Treball sexual i transformació urbana a Barcelona, publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat. I després, i sobre tot, com un homenatge a les putes del carrer d'En
Robador, unes dones treballadores que, en el temps que corren, són tot un
exemple a seguir de dignitat i de decència.
