dijous, 11 d’abril de 2013

"Les dones del carrer d'En Robador". Paraules dites a La Xarxa el 4/4/2013


LES DONES DEL CARRER D'EN ROBADOR 
Manuel Delgado

Va haver una època en la qual les nostres autoritats urbanístiques i municipals van somiar amb domesticar i posar en venda el que havien estat una de les zones de mala reputació de la ciutat, la que s'estén baixant a mà dreta de les Rambles, sobre tot quan més t'acostaves al port. Van començar canviant-li el nom: ara ja no es diria Districte V i molt menys el Xino. A partir d'ara es diria "el Raval". Després van començar a farcir el barri d'allò que els arquitectes diuen "contenidors culturals": CCCB, MACBA, Santa Mònica, universitats..., fa quatre dies la Filmoteca. Al voltant van fer proliferar llocs diguéssim "guais": bars d'ambient amb taules amb una espelmeta al mig, tallers d'artistes i dissenyadors, fins i tot algun que altre hotel de quatre o cinc estrelles.  Objectiu: fer el barri atractiu per una classe mitja àvida per submergir-se en un ambient de barri tradicional, però també "multiculti", fins i tot una miqueta -sols una miqueta- canalla.

Una contribució clau a aquesta finalitat d'"higienitzar" -quin eufemisme més terrible!- el barri va ser el que pomposament es va titular "Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona", és a dir la "normativa cívica" que, des del 2006, intenta inútilment "netejar" del carrer qualsevol signe que delati que Barcelona és una ciutat farcida de injustícies i que ho fa no perseguint la pobresa i la desigualtat, sinó perseguint directament els pobres i els desiguals.

Però les coses no van resultar com es preveia i al poc es va veure clarament que les plànols i les maquetes no foragitaven la pobresa i la marginació i aviat tot aquella gent xaxi-piruli que havia comprat o llogat un piset o un estudi al barri va adonar-se que allò de guai res. És aleshores quan van començar a penjar dels balcons pancartes que deien allò de "Volem un barri digne", com si aquell barri de gent treballadora de tota la vida no hagués estat sempre -també ara- un barri digne.

Segurament emprenyats perquè l'operació no els ha acabat de sortir bé i el barri no s'acaba de convertir amb la pijolàndia que volien -i ara, amb la crisi, menys encara- s'ha intensificat l'aplicació de la famosa normativa cívica, particularment contra les dones que, com sempre, exerceixen la prostitució al carrer d'En Robardor. Es veu que fan lleig al costat i a l'ombra de la Filmoteca, dels pisos nous, de la seu de l'UGT, i és cosa d'obligar-les a desaparèixer d'un escenari que desmereixen. Les prostitutes es queixen de les constants sancions a elles i als clients, sovint imposades arbitràriament. M'explicaven el cas d'una prostituta multada quan baixava les escombraries al carrer. Moltes es queixen de que el tracte que reben de la policia és denigrant i que alguns dels seus membres semblen gaudir humiliant-les.

En fi, aquesta és la contribució de les nostres autoritats al combat contra la violència de gènere i l'assetjament contra les dones. I per més inri sovint exercida en nom d'una lluita contra la prostitució basada en castigar sistemàticament a les mateixes dones a les que es diu protegir.

En fi, que així estem. Vagin aquestes paraules com dues coses. La primera com referència a un llibre que acaba d'aparèixer i que us recomano: Dones del carrer. Treball sexual i transformació urbana a Barcelona, publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat. I després, i sobre tot, com un homenatge a les putes del carrer d'En Robador, unes dones treballadores que, en el temps que corren, són tot un exemple a seguir de dignitat i de decència.  

[La imatge està presa d'un vídeo d'El Periódico que és tot un exemple del discurs mediàtic-institucional a propòsit del carrer d'En Robador: elperiodico.com/es/videos/barcelona/20110209/prostitucion-calle-den-robador/551106.shtml]


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch