Lectura recomenada: Antonio Ariño i Sergi Gómez i Soler, La festa mare. Les festes en una era postcristiana. Museu Valencià d'Etnologia/Diputació de València, València, 2013, 319 págines.
Les societats de la nostra època són
comunitats festives. I dins hi caben, atenent el seu pluralisme intrínsec ,
tota classe de festivitats: religioses i laiques, polítiques i cíviques,
cerimonials i carnestoltenques ; de carrer i de ciutat, regionals i nacionals ;
unes altres traspassen fronteres i s’expandeixen tot cavalcant sobre les ones
de la globalització. Algunes tenen arrels antiquíssimes i unes altres són molt
recents, inventades –com ho són totes- per celebrar identitats emergents. Hom
pensarà que unes són autèntiques i les altres artificioses, postisses,
pseudofestes sotmeses a la lògica capitalista. El fet cert és que les
celebracions, els actes i les festivitats, lluny de desaparèixer trepitjades
pel progrés tècnic i les transformacions estructurals del nostre temps, com es
postulava fa només unes dècades, han experimentat una extraordinària
revitalització. D’aquests processos –amb la mirada posada sobre la societat
valenciana- és que parla La Festa Mare:
les festes en una era post cristiana.
Aquest llibre veu la llum amb la pretensió de
registrar els canvis que s’han produït en les darreres dècades i constitueix
una forma de reprendre una tasca que vaig començar fa 30 anys i que ara ja no
pot ser una empresa individual.
