No s'insistirà prou en que els èxits que a tots els nivell i en diferents escenaris està tenint la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca no són flor d'un dia, sinó el fruit d'anys de lluites pel dret a l'habitatge i contra els abusos d'immobiliàries i bancs. Abans que la PAH varen existir V de Vivenda o la Plataforma por una Vivienda Digna que entre els anys 2005 i 2007 van tirar endavant diverses iniciatives de lluita que a Barcelona van adreçar-se contra les polítiques urbanístiques de l'Ajuntament de Barcelona, que convé recordar que estava administrat pel PSC, IC-EUiA i ERC, els partits que fa uns dies es presentaven com la base per un nou front que plantés cara a una situació de la que ells mateixos van ser els seus responsables inicials quan tenien el poder a la ciutat. No cal dir que aquests moviments van ser sovint titllats d'"antisistema" i resultaren no poques vegades víctimes de la repressió policial també a càrrec dels mateixos partits "d'esquerres" que governaven tripartitament la Generalitat, tot i que no tant com el moviment okupa, amb qui es van i es conitnuen ensenyant, com va quedar ahir palés amb el desallotjament del Casal Popular de Gràcia.
Com un recolzament a les mobilitzacions contra aquells desnonaments provocats per les dinàmiques de gentrificació i el mobbing immobiliari –sovint exercit aleshores per les pròpies institucions – van aparèixer col.lectius que concebien i executaven accions de protesta d'una certa gosadia, basats en la irrupció i interrupció de petites xusmes en llocs i moments significatius. Un d'aquests grups es deia Ariadna Pi i m'agradaria explicar la seva història. Que enguany hagi rebut un Òscar una pel.licula titulada "Vida de Pi" m'ho posa fàcil per titular aquesta sèrie d'entregues explicant la biografia del grup i les seves malifetes a mitjans de la passada dècada.
Com aperitiu i tall d'il.lustració d'aquest pròleg, us n'ofereixo una mostra: la guerra de pijames organitzada a l'Ikea de l'Hospitalet el divendres, 13 d'octubre de 2006. Com en d'altres casos, el col.lectiu dissenyava i "produïa" les accions i les posava al servei de mobilitzacions concretes. En aquest cas la "beneficiaria" de la moguda era la Plataforma per una Vivenda Digna i la seva campanya "No tindràs una casa en la puta vida!", que feia poc, el 30 de setembre, havia aconseguit aplegar entorn de 15.000 persones a una manifestació a Barcelona.
De les imatges de la notícia al respecte a Tele 5 us demano que us hi fixeu en diverses coses. La primera és que l'acció acaba amb una guerra de coixins, exactament igual que la concentració de joves a plaça Catalunya del proppassat diumenge 7 d'abril, el que implica la insinuació que els convocants havien vist les imatges. L'altra cosa és que crec que és la primera intervenció d'Ada Colau en un mitja de comunicació, si més no que jo sàpiga. Per últim, i si no teniu altra cosa a fer, us convido a repassar les cares de la gent que hi surt. A veure si coneixeu algú.
[Les imatges les he agafat del bloc de Sant Joan de Deu Serveis Socials, Barcelona, sensellarsjd.wordpress.com/]
