diumenge, 10 de març del 2013

Una nota inquietant






Una de les pràctiques més abominables de la policia feixista era la de no conformar-se amb perseguir els opositors, sinó que, un cop capturats i posats a bon recaude, havia de generar una mena de cercle de pressions i pors a l’entorn del militant detingut. Es donava per descomptat que el membre de la resistència que havia estat localitzat i castigat havia contaminat, per dir-ho així, el seu entorn personal, constituït per veïns, amics, companys de feina o estudis i, naturalment, familiars. S’entenia que el militant no era mai un problema aïllat i que empresonar-lo sols el posava fora de joc, perquè tot el seu entorn participava de la “malaltia” i era un factor de perill que calia controlar. Com si es tractés d’un tuberculós, calia escrutar que les persones que havien estat en contacte amb l’empresonat no haguessin estat també inoculades del bacteri subversiu. A més, com passa ara, era important que el càstig de l’enemic de l’estat fos també aplicat subsidiàriament als sues afins.

El cas dels familiars era especialment dur, perquè la policia política s’ocupava de pressionar-la perquè anés amb compte amb el que feia i deia, jugulant així que se sentis temptada d’entrar en contacte amb l’organització clandestina, si que no en formaven ja part. Pel presoner era especialment desmoralitzador —una autèntica tortura psicològica— saber que la policia es dedicava sistemàticament a molestar els teus pares o la teva parella i fins i tot els teus fills, si els tenies.

Això m’ha vingut al cap perquè revisant papers vell m’he trobar aquesta nota que la policia li va deixar a la Petronila, la portera de casa meva a les Cases del Drapaire, a la Gran Via, per a que li fessin arribar als meus pares. Com es veu, era l’octubre de 1975 i jo estava a la Model. Faltaven poques setmanes per a que es morís el dictador.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch