divendres, 8 de març del 2013

Respostes a algunes preguntes a propòsit del moviment Anonymus, enviades al periodista Xavier Vidal, del diari Ara


El periodista Xavier Vidal, del diari Ara, va enviar-me unes preguntes per a un article que preparava sobre Anonymus. Li vaig enviar el proppassat 25 de febrer. Com és lògic no publicarà les respostes senceres, pel que he pensat que algú podrien interessar-li. Són aquestes d’aquí sota. El que dic és el resultat en bona mesura del que m'ha explicat sobre aquest moviment el meu nebot i professor del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jordi Delgado, al que agreixo els seus comentaris i informacions, que espero haver interpretat adequadament i que no el fan en absolut corresondable de les meves opinions.

--------

Quines semblances hi ha entre els moviments activistes del 15M i el ciberactivisme de grups com Anonymous?
Anonymus té diverses característiques que resulten recalcables. La primera, que la seva iconografia. Remet a un personatge que és al mateix temps del passat, Guy Fawkes, un rebel del segle XVII, i contemporani, car està presa d’un còmic i d’una pel.lícula, una manera d’assumir dos principis: el de la lleialtat a un tradició secular de lluites socials i a un imaginari cultural ben actual. En paral.lel, expressa bé el protagonisme que assumeix l’individu en la ideologia un tant rudimentària del moviment, car l’heroi és al mateix temps individual i col.lectiu, que es correspon a un corrent que bé podríem qualificar com propi d’una mena d’invidualisme de masses. L’exaltació que fa a través del seu propi nom de l’anonimat està en consonància amb la naturalesa ciutadanista del moviment, amb la seva aposta pels valors democràtics abstractes i la seva pretensió d’haver superat la  lluita de classes. Per últim, ens posa de manifest que la lluita política requereix desenvolupar-se usant tècniques de clandestinitat i fins i tot d’un tipus de sabotatge inspirat en la guerra de guerrilles.

El moviment ciutadà que va ocupar els carrers l’any passat i l’altre, s’hauria pogut produir sense la presència i el suport d’Internet i les xarxes socials?
Segurament sí. Hi ha hagut grans mobilitzacions al llarg de la història abans que internet existís. Les modernes xarxes socials no han fet més que tecnificar i si de cas fer més àgils mecanismes de circulació d’informació i de desencadenament de protestes que ja existien. El que fa la xarxa és el que el boca a boca ja havia fet, sols que ara el boca a boca és virtual i va més ràpid. Moviments com el 15M guarden notables paral.lels amb el que fou, per exemple, la vaga de tramvies de 1951 a Barcelona, que es va desencadenar sense el concurs de les noves tecnologies, com és obvi.

En el temps que vivim, tenen justificació accions com els atacs informàtics a fi de revelar informació que els governs volen amagar, tot i que vagin contra la llei?
Els temps que vivim justifiquen quasi tot, fins i tot desacatar la llei. D’altra banda, no hi hagut pàgina important de la que hagi depès la millora de la societat que no hagi implicat un o molts actes il.legals. No hi ha ni hi hagut mai revoltes legals, d’igual forma que desobeir una llei injusta no és sols un dret, sinó fins i tot una obligació. El que ha de moure l’acció col.lectiva és la legitimitat, no la llei.  

Les accions al carrer i les accions online com les d’Anonymous, poden portar un canvi real a la societat o es només un miratge que acabarà sent fagocitat i silenciat pel sistema?
La línia de protestes imperant als darrers anys no poden propiciar cap canvi real perquè adopten posicions que són essencialment de reforma ètica del capitalisme. No impliquen un projecte de transformació que suposi una manera nova d’organitzar-se la societat, ni la reestructuració de la distribució real del poder i la riquesa.

La tecnologia digital, a l’abast de qualsevol ciutadà i d’Anonymous, fa el ciutadà més poderós davant del sistema o al sistema més fort per controlar el ciutadà?
La part positiva dels nous mitjans d’intercanvi d’informació tenen l’avantatge d’haver desactivat el monopoli de la premsa convencional sobre la circulació de idees, notícies i iniciatives. Tota la capacitat que els mitjans de comunicació havien tingut per a la manipulació de l’opinió pública ha quedat en bona mesura desactivada. La contrapartida és que la proliferació de convocatòries i missatges acaba produint una certa saturació de la quan és complicat extreure claror i confiança plena. Mai saps del tot bé qui escriu i qui convoca. D’altra banda, la xarxa s’ha convertit en un dipòsit immens de superficialitat en el que la discussió seriosa i les reflexions profundes són difícils. Tot va massa ràpid i hem acabat pensant com escrivim: amb faltes d’ortografia. Estructurar organitzacions fortes a través de la xarxa és impossible. Per últim, l’organització de la lluita social a través de les no ves tecnologies és compromesa, en la mesura que és fàcilment intervenible per la seguretat de l’Estat. Ara per ara, les iniciatives de protesta s’estan veient obligades a tornar al boca a boca si volen preservar-se de la vigilància policial omnipresent a la xarxa. 

Com han canviat la societat les revoltes ciutadanes dels darrers dos anys arreu del món?
De cap manera, si més no per ara, tret d’algun cas relatiu com és l’Islandès. Els casos recents de Tunísia, Egipte o Líbia han demostrat la precarietat dels seus resultats. Malauradament els nous tipus de revolta social tipus 15M no han assolit mai altre objectiu que demostrar que encara hi ha persones dignes i decents al món en condicions d’indignar-se pel que passa a les seves vides i a la vida que els envolta. D’altra banda, difícilment poden canviar alguna cosa moviments socials que no assumeixen com a objectiu la pressa d’aquell mateix poder que impugnen, un requisit indispensable en ordre a canviar-lo i no diguem a destruir-lo. Bé podríem dir que són moviments alternatius sense alternatives.

Les revolucions urbanes recents, han fet que els ciutadans siguin més comprensius amb iniciatives que colpegen els límits de l’ètica convencional, si el benefici s’ho val?
Els únics que colpegen els límits de l’ètica convencional són els poderosos. Reclamar escrúpols morals a l’hora de combatre’ls és del tot absurd, perquè no se’ls mereixen. Jugar brut de tant en tant contra qui juga brut sempre és legítim,

Quin futur pot tenir una organització com Anonymous?
La de continuar existint sempre com el que és: una organització clandestina que entén que la lluita contra els poders sempre ha de tenir un component de clandestinitat, car l’oposició i la dissidència polítiques sempre seran objecte d’un major o menor nivell de repressió i persecució, àdhuc en règims nominalment democràtics.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch