Lectures recomenades: Joan Prat i Carós, coordinador, Espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2013.
Un dels grans etnòlegs evolucionistes, James Frazer, va predir que totes les societats humanes havien de passar, en un procés evolutiu lineal, per tres grans etapes: la màgica, la religiosa i la científica. Semblantment, Frazer estava convençut que les societats occidentals estaven plenament instal·lades a la fase científica. Però l'art de la predicció, com el de la profecia, és una tècnica arriscada i, si mirem al nostre voltant, tot sembla indicar que Frazer anava força desencaminat, ja que, si bé és cert que les religions hegemòniques han perdut el paper polític, cultural i simbòlic que havien tingut fins als anys setanta del segle xx (procés conegut a les ciències socials com a secularització o desencantament del món), també ho és que, contra tots els pronòstics, després de la segona guerra mundial, s'ha produït un nou «reencantament del món», que engloba un camp ampli de significats i fronteres incertes. Aquesta proliferació de pràctiques, creences i imaginaris ha rebut diferents denominacions, com per exemple Nova Era o New Age, àmbit difús del mistèric o espiritualitats emergents, o nebulosa misticoesotèrica. Aquí s'ha optat per denominar-ho Nous Imaginaris Culturals.
