dilluns, 22 de juny de 2009

La nit que més m'estimo. Una foguera de Sant Joan a Fort Pienc


Sens dubte és la nit que més m’estimo de l’any. La nit de Sant Joan té tant d’evocador per a mi. Quan era petit i vivia a Can Drapaire, a la Gran Via, al barri de Magòria –tot i que jo sempre em vaig identificar molt més amb Hostafranchs– muntàvem una foguera esplèndida al carrer Sant Paulí de Nol.la, al davant del que deien “cases dels militars”. Després, en casar-me, vaig venir-me a Fort Pienc. Recordo que, fa vint anys al barri hi havia fogueres quasi a cada cantonada. Entre les normatives municipals i la dissolució del que eren les velles colles o pandilles de canalla –a les que Joan Manuel Serrat dedicà aquella cançó, “Per Sant Joan”, amb la que tan identificat em sento– totes han anat desapareixent. Una de les poques que queden és que la meva dona, les meves filles i jo vam decidir continuar muntant pel nostre compte, si més no perquè alguna d’aquelles esplèndides fogueres sobrevisqués. Des de fa uns anys, l'Associació de Veïns i Veïnes del barri s'encarrega de demanar els permisos i assumeix la qüestió administrativa, cosa que de debó li agraïm. Demà al vespre la tornarem a encendre on sempre, a la cruïlla Casp/Lepant/Ribes, ben a prop de la Monumental. La foto és la de la meva dona, Carlota; la meva filla gran, Ariana, i la mitjana, Cora. La petita, Selma (17 anys) estava il.localizable, com és lògic (i em sembla molt bé).


Deixo penjades tres coses. D`una banda dos articles: un que vaig publicar a El Periódico, lamentant-me d’aquest pèrdua, i un altre, que em vam treure a El País on explicava que la Regidoria de Sants-Les Corts ens havia prohibit muntar una foguera de Sant Joan el 2006 per acomiadar d’una forma especial l’antiga facultat de Geografia i Història, a Pedralbes. A més, un petit vídeo en el que se’ns veu al meu amic Joan Uribe i a mi saltant les brases de la foguera del barri.


L'única cosa que em consola és veure que si per a mi és la nit més estimada, per a ells, per als que manen, deu continuar sent la que més odien, la que més lluny está als seus mapes mentals sobre com ha de ser una festa. Perquè odien tant qualsevol cosa que sigui espontània i feta per la gent? Perquè odien tant la vida? Han acabat amb les fogueres, però la festa continua sent ingovernable, sense centre, amb una munió humana que continua ocupant el carrer i amb una canalla que s'estima tirat petard i emprenyar els grans.



Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch