Apunts per Marta Contijoch, col·lega de l’OACU, enviats el setembre de 2026.
Un comentari sobre Maese Eckhart
Manuel Delgado
Maese Eckhart és absolutament fonamental per entendre totes les variants de pietisme que deriven de la revolució reformista. És la influència principal de Luter després de la Bíblia. M'he fet un fart de repetir una frase seva a classe per fet entendre el fonament de la Reforma: "Allò espiritual sol pot ser viscut espiritualment".
Però a tu t'interessa especialment el seu fortíssim ascendent islàmic. Eckhart coneix Aristòrtil per autors musulmans. Per exemple, per Avicena, amb la distinció radical entre l'essència i l'existència, i la idea de Déu com el “Ser Necessari”. O d'Averroes, i la idea d’intel·lecte diví. Però el paral·lelisme és absolut amb el sufisme, sobretot amb Al-din-Rumi i Ibn-Arabi. El que diuen tots tres a propòsit del buidament del jo és clavat. Una lectura fonamental intel·lectualment i una font de plaer estètic. Pura poesia. L'edició de Siruela de El fruto de la nada, extraordinària.
No sé si vaig explicar-te l'interès que em va despertar la sèrie "Lost". No perquè fos bona, sinó perquè estava plegada de referències místiques que m'era fàcil reconèixer. Em divertia descobrir les al·lusions i inventariar-les. La sèrie estava clarament derivada de la pel·lícula "La escalera de Jacob". Em vaig fixar en una escena en que un del personatges de la pel·lícula -el quiromassagista– li parla a Tim Robbins precisament d'Eckhart. Posats a buscar paral·lels, veuràs que la meva proposta vincula Eckhart no amb el sufisme sinó amb el "Bardo to's srgol" del budisme tibetà. Del tot pertinent.
