La foto es de Yanidel
Contribució a un debat en el Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà, OACU, el gener de 2025.
Clients i usuaris
Manuel Delgado
D'entrada hauríem de defensar el concepte d'usuari, encara que sigui perquè encarna i executa el valor d'ús de l'espai i no el de canvi, per dir-ho en termes lefebvrians, és a dir marxistes. En aquest sentit, usuari s'oposa client. Per exemple, com a professor jo distingeixo clarament els estudiants del grau, que són usuaria, del dels màsters, que són i son tractats com clients. En aquest sentit l'usuari s'oposa al consumidor. A mi em molesta que es parli de les persones que utilitzen un servei públic com a clients -per exemple a la RENFE.
Això té a veure amb una qüestió política, en la mesura l'usuari ho és en tant que beneficiari natural de les prestacions públiques, com la de l'usdefruit de l'espai públic del que parla l'estudi de la Gabi. En aquest sentit, l'usuari , constitueix l'enllaç essencial entre Estat i la societat, en la mesura que és l'element estratègic d'una manera determinada d'entendre la democràcia administrativa i el desenvolupament del que un dia fos l'Estat-providència com a instància tutelar i de regulació social.
En efecte, conceptualment, l'usuari és una figura que s'identifica com a dret a demanar un ús particular i concret dels serveis d'una Administració pública que, alhora, s'entén que està concebuda per servir-lo i per protegir-lo de les inclemències de un ordre socioeconòmic iningualitari i constantment amenaçat per la desagregació social derivada de la seva naturalesa consubstancialment desigual. Per entendre'ns, l'usuari és la traducció executiva de la figura del ciutadà abstracte. Tot això sempre en teoria, quedi clar.
D'aquí tota la retòrica racista que es queixa de que persones que no són ciutadanes puguin esdevenir usuàries. És a dir, es produeix, dirà el racista, una incorporació anòmala d'un no-ciutadà al sistema de prestacions de l'Estat que en realitat no li haurien de correspondre perquè no és ciutadà. L'immigrant no és un ciutadà, però sí que pot ser un usuari.
Bueno, en resum, que jo estic a favor d'anomenar usuari a les persones que usen el carrer, per molt que l'objectiu neoliberal sigui el de constituir-los en clients.
