La foto és de Gérard Castello-Lopes
Consideracions per Carla Rivera, enviades el 5 de març de 2024
Levinas i els no llocs
Manuel Delgado
Levinas utilitza el concepte de no-lloc de maneres diferents, sempre, per descomptat, bastant abans que ho fes en Marc Augé, inclús De Certau.
La primera, que sàpiga, és en una de les seves lectures talmúdiques: l'article "Judaísmo y revolución", que apareix a De lo sagrado a lo santo (Anthropos), que és una compilació del 1969. L'original seria anterior. Ho fa en un sentit similar al que ho farà Augé, quan parla del cafè com un “no-lloc per a una no-societat, per a una societat sense solidaritat, sense demà, sense compromís, sense interessos comuns, societat del joc.”. En canvi, Levinas empra aquesta mateixa categoria de no-lloc al mateix text per parlar de l'experiència de pèrdua de lloc propi que suposa la trobada i el descobriment de l'Altre. Sortida del lloc d'un, de l'aquí propi, per entrar en un camp no retolat en què només compta el Desig de l'Altre, un espai aliè a allò familiar en què tota certesa que diluïda per una proximitat qüestionadora d'aquest altre. La proximitat no és un estat, un repòs, sinó que és precisament inquietud, no-lloc, fora del lloc del repòs que pertorba la calma de la no-localització de l'ésser que es torna repòs en un lloc, per tant, sempre proximitat de una manera insuficient, com una encaixada".
En un altre text, Levinas es refereix al no-lloc com l'estranyament del "jo sóc", sortida de si per anar a parar a un no-lloc immaterial però present, el desplaçament al qual exigeix transcendir la naturalesa i l'ésser, separar-se d'un mateix, superar els propis confins. Ansia de allò absolutament un Altre, que no coneix lloc i que no pot habitar-se sinó amb insatisfacció, inconformitat i exigència de crítica. La responsabilitat envers l'Altre en el lloc on es col·loca el no-lloc de la subjectivitat, "allà on es perd el privilegi de la pregunta on". Això ho tens en el llibre que escriu Levinas sobre Paul Celan, Paul Celan, de l'être à l'autre (Fata Morgana), que és del 1976. Com veus, sempre abans de Marc Augé.
