dimarts, 12 de març de 2019

Pensen els homes i les dones igual? La resposta de la CEOE



Antonio Garamendi, president de la patronal CEOE.
Nota per els i les estudiants de l'assignatura Antropologia Religiosa el març de 2019, arran d'una discussió sobre la diferència entre les teories de Durkheim i Lévy.Bruhl i, per extensió, sobre la unitat psíquica de l'ésser humà

PENSEN ELS HOMES I LES DONES IGUAL? LA RESPOSTA DE LA PATRONAL CEOE
Manuel Delgad
o



M'agradaria que us aturéssiu a pensar sobre aquesta qüestió del tot fonamental que és la de la unitat psíquica dels éssers humans. En concret pel que fa a la diferència entre "pensar igual" i "pensar el mateix". Aquesta distinció és clau per entendre la diferència entre les teories de Lévy-Bruhl i Durkheim. Penjo el text de Horton sobre les “dues mentalitats” al campus virtual.

Més enllà, la qüestió és no menys important de cara a entendre la lògica de totes les formes de desigualtat humana -de classe, d`ètnia, de gènere...–, totes les quals se sostenen en una premissa: la de la irrevocabilitat de les diferències humanes, és a dir el principi segons el qual les diferències humanes són naturals, i no socials, especialment aquelles en que ve a justificar-se una asimetria social.

Un exemple el vam tenir en la discussió a classe el proppassat dijous sobre si les dones i els homes pensaven de manera igual o diferent. El tema no era el que pensava, sinó “com” pensaven. Al respecte, mireu què és el que sostenia la CEOE -l’òrgan principal de la patronal espanyola- per justificar la bretxa salarial entre homes i dones. Us adjunto la notícia, publicada el mateix dia 8 de març. 

M’aturo en quan diuen: "Diferents estudis analitzen els efectes dels diferents trets psicològics i habilitats no cognitives d'homes i dones sobre els seus salaris i carreres professionals. Segons les mateixes, mentre que les dones presenten avantatges en àrees com les relacions interpersonals, els homes semblen comptar amb una major propensió a assumir riscos i a negociar i competir. Aquesta circumstància origina, segons aquests estudis, que els homes roten més entre llocs de treball a la recerca de millors salaris, que trien ocupacions amb millors remuneracions o que aconsegueixin millors salaris en les negociacions amb les seves empreses, el que pot generar diferències salarials entre els dos col·lectius”. Un cop més el tòpic segons el qual les dones son més hàbils a l’hora de desenvolupar empaties i els homes més capaços de competir i negociar, una derivació empresarial d’una agressivitat de la que les dones estan mancades.

Vet aquí com una suposada diferència psicològica, presentada com essencial a la condició femenina, és a dir “natural”, és mostrada com la clau que justifica i fa inevitable una desigualtat. Per tant, la postura de la CEOE i dels estudis que invoca seria la de que les dones “pensen” –és a dir racionalitzen i coneixen– de manera diferent als homes, el que suscitaria competències i habilitats que, tot i que mostrades com merament singulars, tenen conseqüències inferioritzadores. 

En relació a aquesta qüestió, us adjunto un article de Verena Stolcke publicat l'any 1990, que sol considerar-se com a bàsic dels estudis de gènere actuals des de l'antropologia, si més no de la majoria. Ha estat depassat, lògicament, però les seves premisses continuen estant vigents.




Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch