 |
| Malinowski a les Illes Trobriand |
Una de les coses de les que em sento orgullós és, des de l'Institut Català d'Antropologia, d'haver animat una col·lecció a Icària que es deia Breus Clàssics de l'Antropologia. Allà ven anar apareixent petites joies traduïdes al català de Leiris, Mauss, Morgan, Leenhardt... Vam haver de plegar perquè vam perdre l'ajut de la Generalitat que la feien possible.
MALINOWSKI: LES FONTS POLONESES DE L'ANTROPOLOGIA
Manuel Delgado
Excel.lent notícia la que ens ha deparat Icaria Editorial i l'Institut Català d'Antropologia amb aquesta col.lecció que, sota el títol de "Breus clàssics d'antropologia", ens fa accessibles algunes petites i rares joies de la història del pensament etnològic. En alguns casos es tracta d'obres que sovintejen en les bibliogra-fies, com L'Assaig sobre la naturalesa i la funció del sacrifici, de Marcel Mauss i Henri Hubert. En d'altres, l'edició ens permet posar-nos en contacte amb autors inèdits aquí, com Maurice Leenhardt, de qui podem conèixer La persona a les societats primitives. També se'n han recuperat textos tan precursors com L'etnòleg davant el colonialisme, de Michel Leiris.
Però, d'entre les peces de la col.lecció, cal destacar-ne una per la seva excepcionalitat. Parlem de Sobre el principi de l'economia del pensament, res més i res menys que la tesi doctoral que Bronislaw Malinowski llegí a la Universitat Jaguelona de Cracòvia al 1906, de la que sols circulava l'edició polonesa i que té en aquesta catalana la seva primera versió en llengua estrangera. L'edició i traducció ha estat cosa de Joan Bestard, sens dubte un dels principals especialistes europeus en l'obra de l'antropòleg eslau, al que ja va dedicarli el seu Después de Malinowski (1993).
Poques coses es poden dir a propòsit de la figura de Malinowski (1884-1942) que no redundin en el seu lloc estelar entre els científics socials del nostre segle. Traduït a multitut d'idiomes, les seves monografies etnogràfiques de les que el lector el llengua catalana ja sap de Els argonautes del Pacífic Occidental (Ed. 62, 1986) i Sexe i repressió en les societats primitives (Ed. 62, 1969) continuen mostrant-se com exemplars, mentre que la seva aportació teòrica ha estat rescatada d'un cert menyspreu que l'havia afectat fins fa no massa. Encare més, l'escandalosa revelació pòstuma del diari privat que va escriure durant el seu treball sobre el terreny a les illes Trobriand (Diario de campo en Melanesia, Júcar, 1992), va col.locar Malinowski entre els qui van preparar l'adveniment de tendències avui hegemòniques a la professió. Sens dubte, el mestratge de Malinowski mai no havia estat tan invocat com ara.
La publicació de la seva tesi doctoral constitueix un pas ben important en l'establiment de les bases epistemològiques de les que l'autor dels Argonautes partia en el moment en que, després de la lectura del The Golden Bough de Frazer, decideix fer de l'antropologia la seva vocació. Sobre el principi de l'economia del pensament, en efecte, ens fa avinents alguns aspectes inèdits de l'evolució del seu autor, sobre tot aquells que ens informen dels recursos filosòfics que, extrets de l'ambient intel.lectual que Malinowski respirava a la Polònia de l'època, propiciaren tant la tècnica observacional que aplicà a la societat trobriandesa, com els criteris que van guiar la seva interpretació teòrica.
Se'n ha parlat sovint de la matriu pragmatista dels postulats de Malinowski. La idea central del funcionalisme malinowskià era, en efecte, la de que la cultura era un seguit de recursos-guia al servei del domini racional de l'entorn i la satisfacció de les necessitats psico-fisiològiques humanes. Aquesta perspectiva utilitarista ha estat sovint atribuïda a la influència del pragmatisme de William James. Doncs bé, el que ens permet de constatar aquest treball pioner de Malinowski és que les arrels dels seus presupostos no han de cercar-se tant en l'escola filosòfica de James i Dewey, com en els corrents empiro-criticistes que havien fet de la Cracòvia de principis de segle una de les seves capitals. La tesi doctoral de Malinowski consistí en una dissertació de la que l'argument central era que el pensament més correcte és aquell que utilitza menys esforç de la ment per a la comprensió i el posterior control instrumental d'un món inabastablement complexe. Mantenint-se a distància d'Avenarius, Malinowski s`adherí al programa filosòfic d'Ernst Mach, de qui va adoptar tant el rebuig frontal de les explicacions metafísiques, malbaratadores d'energia intel.lectual, com un positivisme que aplicarà més endavant a l'estudi científic de les cultures humanes.
Aquesta vinculació al neoempirisme de Mach també aclareix les fonts de l'estil narratiu de Malinowski. La ciència, segons Mach, havia de tenir com a finalitat assolir una descripció sobria dels fenòmens, que els fes intel.ligibles amb el mínim de variables en joc i en termes de la màxima familiaritat. Una orientació com aquesta havia d'inclinar Malinowski a unes descripcions etnogràfiques detallistes i d'un sensualisme gaire bé impressionista.
En relació a això últim, el pròleg de Joan Bestard ens fa un esbós del rerafons de les primeres pases científiques de Malinowski, útil en especial per descobrir-nos les claus de la invenció del mètode etnogràfic de l'observació participant. La pista condueix aquí vers amb l'expressió que va pendre al seu país el modernisme, no sols pel que fa a la síntesi específicament polonesa entre cosmopolitisme i nacionalisme base d'aquell altre entre positivisme científic i culturalisme filo-romàtic del qual el mateix Malinowski fou exponent, sinó per com va inspirar un revolucionari procediment de recerca científica. Qüestió aquesta que ens adverteix de com la manera malinowskiana de relatar tingueren poc a veure amb un realisme emparentable amb la literatura naturalista decimonònica, tal i com s'ha pretès, i si bastant amb les preocupacions modernistes per fixar les relacions entre individu i medi social al marge de la mística hegeliana de la història. La fixació de Malinowski per la figura del seu compatriota Joseph Conrad abundaria en aquest sentit.
La Cracòvia de Malinowski va ser la mateixa, en efecte, que aquella on Stanislaw Wyspianski va estrenar Les noces, una obra teatral que és tota ella un anticip de la metodologia etnogràfica moderna, basada en una singular barreja entre distanciament i empatia en la descripció dels fets socials. També és aquest el moment en que Malinowski fa amistat amb Leo Chwisteck, pintor constructivista i lògic matemàtic, del que va traslladar a l'estudi de la cultura el seu anàlisi de la pluralitat de les realitats. Altre dels seus millors amics de l`època, el pintor expresionista S.I. Witkiewicz, va brindar-li una concepció del viatge a territoris exòtics com a fòrmula de redenció subjectiva, del que seria fàcil trobar-ne ressons al ja al.ludit diari secret on Malinowski buidava les seves angoixes personals entre els trobriandesos.
Vet aquí, així doncs, un llibre que ens permet copsar les poc conegudes arrels polonesas de l'obra de Malinowski, que, per extensió i pel paper fundador que aquesta jugà en la història de la disciplina, ho són també del conjunt de teories i pràctiques de les que l'antropologia extreu gran part del seu prestigi entre les ciències.
