divendres, 7 de juliol del 2017

Lectura recomenada. Maria Garganté, i Xavier Solà, Santuaris, ermites i capelles a l'època del Barroc. Geoografia sagrada de la muntanya catalana (Diputació de Barcelona, 2017)

Lectura recomenada. Maria Garganté, i Xavier Solà, Santuaris, ermites i capelles a l'època del Barroc. Geografia sagrada de la muntanya catalana, Diputació de Barcelona, Barcelona, 2017.

El present treball presenta un estudi dels santuaris, les capelles i les ermites d’època barroca situats al Pirineu i a les àrees muntanyenques, i s’ha centrat especialment als dedicats a la Mare de Déu. En l’estudi es combina el treball de camp, amb la informació bibliogràfica, la recerca documental inèdita a arxius diocesans i episcopals i la recerca fotogràfica. Els autors han decidit abordar-lo des d’un enfocament interdisciplinari: “La combinació de fonts i disciplines forma un conjunt complex i dens. Per tant, aquesta investigació només pot qualificar-se més enllà de la història de l’Església, de la religió, de l’art o l’arquitectura, ja que ofereix moltes altres possibilitats que defugen la microespecialització temàtica i la vella història institucional més descriptiva i interna.”

Santuaris, ermites i capelles a l’època del barroc, en primer lloc, fa una aproximació a conceptes dels quals, precisament, parteix, com capelles, ermitesi santuaris, “que ocupen un lloc fluctuant dins les organitzacions diocesana i parroquial”, apunten els autors. “Es tracta de fer una aproximació a la múltiple caracterització d’aquestes institucions”, asseguren.

En segon lloc, els autors han delimitat en el context històric del barroc el seu àmbit d’estudi, a partir del final del segle XVI. “Un terminus ante quemplausible és el Concili de Trento (1543-63). L’ombra de Trento s’allarga i és present fins a les darreries del segle XVIII, amb la presència de bisbes il·lustrats, o a principis del segle XIX. L’interès episcopal pels santuaris i les ermites és ben clar, i cada bisbe ha de limitar-se a la seva diòcesi”.

Finalment, han situat el seu treball en un àmbit geogràfic concret: l’entorn dels Pirineus i Prepirineus. “El motiu és l’especificitat dels Pirineus com a element natural de frontera, com a gran barrera física o política però en tant que gran espai dinàmic de comunicació entre dos territoris aparentment separats però propers humanament, socialment i econòmicament”. A més a més, en aquest espai hi ha situat el segon santuari més important de Catalunya, el de Núria.


Grisalda Oliver i Alabao


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch