Quin personatge Peter la Farge. És un dels exponents del revival del folk als anys 60, del que l'escenari va ser Greenwich Village, a Nova York, i que va fer emergir solistes com ara Phil Ochs, Bob Dylan, Len Chandler, Buffy Sainte-Marie, Richard Farina, Tom Paxton, Julius Lester…, i La Farge. Va nèixer el 1931 i va morir el 1965 després d'una vida d'allò més pel·liculera. Fill de l'antropòleg Oliver Hazard Perry Lafarge i de la lingüista Wanden La Farge, va pasar la seva infància rodejat de vaques i cavalls a un ranxo a Colorado. Després va fer de tot: cowboy de rodeo, agent antinarcòtics infiltrat, soldat a Corea, actor teatral i folksinger, és clar. Va anar a viure a Nou Mèxic on va sentir-se atret per l'univers cultural dels indis i ell mateix va autoatribuir-se un ascedent algonquí, concretament narragansett. Moltes de les seves cançons parlen dels indis. El van trobar mort al seu apartament, probablement per una sobredosi de tranquil·litzants I sommifers.
Jo el vaig conèixer per "Coyote", una cançó seva que cantava en Pete Seeger, i després vaig comprar per correu aquest disc de Folkways, publicat l'any 1965 i editat a Espanya per Dial distribiït per Discoplay el 1983. He passat a mp3 la cara A i he fet un petit muntatge amb la portada del disc. Sonen, per aquest ordre, Stumbling, Pop Reed, Pony Called Nell, Marijuana Blues, Snow Bird Blues, Hungry Blues i Avril Blues. Quan pugui passaré la cara B.
