Sobre la polla de Crist

Varó de Dolors , de Maerten van Heemskerck (1530)

Postil.la a la classe d'Antropologia Religiosa del 13/2/16

SOBRE LA POLLA DE CRIST
Manuel Delgado

És curiós que despertés la vostra hilaritat, fins i tot significatiu, car adverteix fins punt ens grinyola referir-nos a un tema obliquat en les consideracions a propòsit de la figura fonamental del panteó cristià. Però això és recent. No sempre s'ha oblidat que l'encarnació de Déu és una encarnació sencera, completa, un element que estudiosos com Leo Steimberg han rastrejat a La sexualidad de Cristo en el arte del Renacimiento y en el Olvido moderno (Herman Blume). Contempleu la quantitat de representacions de Maria manipulant el penis de Crist i totes les variants de Varó dels Dolors, en les que Crist apareix trempat. Us n'adjunto tres exemples: la Sagrada Família amb Santa Báàrbara i Sant Joan, d'El Veronés, Paolo Caliari (1564); el Varó de Dolors, de Maerten van Heemskerck (1530), i la Pietat, de Willem Key (1530).

El puritanisme contemporani no ha acabat anb aquest tractament ara el·líptic, però omnipresent, de la masculinitat del Salvador. Penseu en la novel·la Crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzakis –recordeu la versió cinematogràfic d'en Martin Scorsese– , o amb l'al·lusió que Unamuno fa a El Cristo de Velázquez (Espasa-Calpe) a la genitalitat de Jesús en el poema "Verija", que comença dient: "Debajo de ese velo de miste­rio / que lumi­noso tus riñones ciñe / la fuerza del varón, Señor / se es­conde".

Però no és excepcional aquesta apreciació culta, perquè a nivell de la pietat popular es comptaria amb exemples tan eloqüents com la famosa imatge del Cristo de los Desagravios y Misericordia, que hi ha al la plaça de los Capuchinos de Córdoba, més conegut com el Cristo de los Tres Faroles, al qual l'artista, Juan Navarro León, al 1794 va proveir de tres testicles semiocults perquè fos el Crist "con más cojones de España". Antonio Molina li va dedicar una famosa copla. No confondra al Santísimo Cristo de Burgos, a Jaén, conegut com el Cristo de los Tres Huevos pels tres ous que té als peus.

I tornant a les relíquies del Sant Prepuci, penseu en el miracle de la monja vienesa Agnes Blannbekin, morta al 1715, a la qual l'hòstia consagrada se li transmutava en la llengua en el prepuci del Senyor. 

I una cosa més. Sospito que una part de la rialla que vaig provocar obrint el tema tingués a veure amb l'ús que vaig fer de l'expressió "polla de Crist". Està clar que Crist té polla si acceptem un terme que en castellà la RAE accepta com a sinònim de pene, En canvi, he consultat el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i he vist que recull la paraula amb els mateixos sentits que en espanyol, però no com a sinònim de penis. Voldreu creure que m'he quedat políticament preocupat?