 |
| La foto procede de http://www.qashabbas.com/ |
Missatge per
Marta Contijoch, fent treball de camp a Doha i de viatge llampec a Dubai.
ELS VALOR DELS COPS D'ULL A UNA CIUTAT
Manuel Delgado
És el que pensava
mirant la imatge que m’enviaves de la visió de la ciutat des de la terrassa
del Burj Khalifa, que m’ha portat al cap el moment en el que La
invention du quotidien, de Michel de Certeau, arriba al seu punt clau quan
el seu autor llança una mirada sobre els carrers de Nova York des de dalt del
Word Trade Center. El mateix en un dels moments més emocionants del Tristos
tròpics, de Claude Lévi-Strauss, que diu que des de dalt els edificis li
semblaven congosts i els cotxes, a baix, flors.
Penso en tots els
pensadors que van emprar la mirada sobtada sobre una ciutat a la que acabaven
d’arribar i de la que partirien al cap d’un o dos dies, i que el
desplaçament per vacances com a font d'inspiració per a algunes de les seves
millors aportacions, visions encertades i profundes de la seva experiència com
a transeünts estrangers, de pas per llocs en què tot es convertia de sobte
significatiu: Baudelaire a Brussel·les; Céline a Londres; Lord Byron a Lisboa;
Stendhal a Milà; Paul Klee a Gènova; Nietzsche a Torí; Nerval a Basilea; Ruskin
o Thomas Mann a Venècia; Lorca a Nova York; DH Lawrence a Nàpols. Hi ha un
moment preciós de la Fenomeología de la percepción, de
Merlau-Ponty, en el que el filòsof diu que París se li va descobrir de sobte,
com en un flash, en el moment que va sortir de la Gare du Nord quan va arribar
per primer cop. Sortir al carrer, contemplar el que veien el seus ulls i
comprendre l’essència de Paris va ser una mateixa cosa.
Tots ells li van
donar la raó a l'explorador per antomasia, el capità Richard Burton. Vaig
preparar l’edició i vaig escriure el pròleg del seu Merodeos por el
Oeste de África publicat per Laertes. Allà aconsellava passejar unes
hores per una ciutat- com ell va fer a Funchal i Santa Cruz de Tenerife-,
estar-s'hi tot just un parell de dies, perquè es propiciés una percepció
espontània de les seves qualitats essencials, una intuïció sobre la seva
naturalesa singular que potser una estada més prolongada no permetria. Et copio
aquest fragment: "No menyspreïs, amable lector, les primeres impressions
d'un viatger. La major part dels autors de guies justifiquen la seva autoria
amb els arguments d'una estada perllongada, un ‘coneixement pràctic 'i una
experiència de quinze o vint anys '. És la seva manera de ridiculitzar l'intrús
presumptuós i audaç que, després d'unes poques hores de ‘ronda i de xerrameca’,
s'immisceix en el seu terreny. No obstant això, estic convençut que si es vol
traçar un esbós perspicaç, ben definit, cal fer-ho immediatament després
d'arribar al lloc, quan l'apreciació del contrast es troba ben fresca en la
ment".
