dimarts, 14 de juny de 2016

L'inconscient és col·lectiu

La foto és de Yanidel
Comentari per Patricia Bertolin, estudiant del Grau d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona

L'INCONSCIENT ÉS COL·LECTIU
Manuel Delgado

Mira, les consideracions de Lévi-Strauss, partint de Mauss, fa a propòsit de fins quin punt l'expressió "insconscient col·lectiu", popularitzada per Jüng, constitueix un pleonasme és fonamental, car remet a la diferència que la sociologia i l'antropologia orientades de la tradició durkheimniana tenen establerta amb la història de les institucions o el periodisme d'actualitat, una desconfiança envers el punt de vista dels protagonistes de la història que Marx compartia. Recorda allò de que "els homes fan la història, però no saben que la fan", que diu al 18 Brumari.

El que ve a dir és que les explicacions que les persones fan a propòsit de determinats fets socials que protagonitzen no expliquen res, sinó que són part dels fet que presumeixen explicar.  Dit d'una altra manera, l'explicació dels fets socials rares vegades és la que els actors expliciten, car les lògiques que els determinen apareixen ocultes pels propis protagonistes. Recorda el que explicava a classe a propòsit de l'ascedent durkheiminià de la semiologia de Saussure, a partir de la qual no s'ha qüestionat que el codis que regeixen totes les formes de comunicació són, per definició, inconscients.

Pots treballar aquesta qüestió relacionant-la amb el material penjat al campus virtual sobre els tres nivells de la interpetació del simbolisme ritual a La selva de los símbolos, de Victor Turner. Dels tres nivells que proposa, sols l'exegètic és conscient. Els altres dos, que són els que l'antropòleg ha d'establir -l'operacional i el posicional-, són inconscients, tot i que Turner s'estimi dir larvats o implícits.

Si vols desenvolupar el tema al màxim, mirat l'introducció de Lévi-Strauss al ser Antropologia estructural (Paidós). Veuràs que en parla del tema. A l'igual -amb un grau superior de dificultat i per tant de mèrit- que ho fa Pierre Bourdieu a la primera part -"La ruptura"- de El oficio de sociólogo (Siglo XXI).

Un exemple. A la meva tesi sobre anticlericalisme i iconoclàstia a l'Espanya contemporània, les explicacions que de forma unànime s'oferien sobre la causa de les violències anticatòliques eren les proveïdes pel pensament lliurepensador propi del pensament reformista burgés. El que jo procurava és posar de manifest que aquesta interpretacions que t'entrada rebien els fenòmens a estudiar eren el que Lévi-Strauss anomenava "racionalitzacions secundàries" o Althusser "sobredeterminacions de causa". Les claus dels motins iconoclastes, sostenia, calia buscar-les en el nivell de la cultura, és a dir dels codis, és a dir de l'inconcient. És a dir, de l'inconscient col·lectiu, perquè l'incoscient és lo col·lectiu.


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch