dijous, 23 de juny de 2016

La recuperació franquista de la Nit de Sant Joan

La foto és de Carlos Pérez de Rozas
LA RECUPERACIÓ FRANQUISTA DE LA NIT DE SANT JOAN
Manuel Delgado

Algun dia algú haurà de fer una història de la persecució de una bona part de la cultura popular durant la República, especialment en el periode revolucionari. Poques festes populars es van lliurar de les restriccions o directament la prohibició. Multitud d'elements festius van ser destruïts durant l'esclat iconoclasta de l'estiu de 1936, considerades part de l'univers simbòlic catòlic. De vegades va ser com a conseqüència de trobar-se a locals parroquials, però d'altres van ser anades a buscar expressament. Multitud de gegants, dracs, capgossos, etc., van cremar aquells dies.

Un exemple. Aquesta fotografia de Carlos Pérez de Rozas, presa la nit de Sant Joan de 1939, al poc de l'ocupo de Barcelona per les tropes franquistes, és una prova de com la dictadura va exaltar el que entenia que era la recuperació d'una festa -com quasi totes- va ser prohibida o limitada pel govern republicà. El cartell que culmina la foguera diu "RESISTIR", segur que una resta del que havia estat l'intent de fer front, unes setmanes abans, a la imminent entrada dels franquistes a la ciutat.

De forma incomprensible, l'article de Viquipèdia sobre les fogueres de Sant Joan diu que "durant el franquisme va tractar de posar fi a la festa [de la nit de Sant Joan] considerant-la pagana i impròpia de la gent cristiana, però per tot arreu es va continuar clandestinament sense que es pogués frenar."  En realitat va ser tot el contrari. La immediata postguerra va conèixer una exaltació oficial de la nit de Sant Joan per part de les forces que ocupen Barcelona el gener de 1939, que entenien que restaurar-la era com una mena de desgreuge per l'hostilitat que havia demostrat l'esquerra revolucionària contra les tradicions populars, quasi totes de denominació catòlica i associades directament o indirectament amb l'Església.


Als inicis del franquisme, la Nit de San Joan mereix una tolerància total i fins i és saludada com una recuperació després de la ser prohibida pels governs municipals republicans, que en consideraven la suposada naturalesa religiosa. Aixi es podien llegir coses com: «Desde la venturosa fecha de la Liberación ha sido cada vez más pujante y lozano el retoño de las tradiciones populares. La paz de Franco ha repercutido, naturalmente, en la expansión de las multitudes, jubilosas y festeras. Y las verbenas han recuperado su antiguo esplendor. Sobre todo esta de San Juan, tan jaranera y desbordante, tan ruidosa e inflamada» (Diario de Barcelona, 24-6-1945).


Canals de vídeo

http://www.youtube.com/channel/UCwKJH7B5MeKWWG_6x_mBn_g?feature=watch