 |
| La foto és de Carlos Pérez de Rozas |
LA RECUPERACIÓ
FRANQUISTA DE LA NIT DE SANT JOAN
Manuel Delgado
Algun dia algú
haurà de fer una història de la persecució de una bona part de la cultura
popular durant la República, especialment en el periode revolucionari. Poques
festes populars es van lliurar de les restriccions o directament la prohibició.
Multitud d'elements festius van ser destruïts durant l'esclat iconoclasta de
l'estiu de 1936, considerades part de l'univers simbòlic catòlic. De vegades va
ser com a conseqüència de trobar-se a locals parroquials, però d'altres van ser
anades a buscar expressament. Multitud de gegants, dracs, capgossos, etc., van
cremar aquells dies.
Un exemple. Aquesta
fotografia de Carlos Pérez de Rozas, presa la nit de Sant Joan de 1939, al poc
de l'ocupo de Barcelona per les tropes franquistes, és una prova de com la
dictadura va exaltar el que entenia que era la recuperació d'una festa -com
quasi totes- va ser prohibida o limitada pel govern republicà. El cartell que
culmina la foguera diu "RESISTIR", segur que una resta del que havia
estat l'intent de fer front, unes setmanes abans, a la imminent entrada dels
franquistes a la ciutat.
De forma
incomprensible, l'article de Viquipèdia sobre les fogueres de Sant Joan diu que
"durant el franquisme va tractar de posar fi a la festa [de la nit de Sant
Joan] considerant-la pagana i impròpia de la gent cristiana, però per tot arreu
es va continuar clandestinament sense que es pogués frenar." En
realitat va ser tot el contrari. La immediata postguerra va conèixer una
exaltació oficial de la nit de Sant Joan per part de les forces que ocupen
Barcelona el gener de 1939, que entenien que restaurar-la era com una mena de
desgreuge per l'hostilitat que havia demostrat l'esquerra revolucionària contra
les tradicions populars, quasi totes de denominació catòlica i associades
directament o indirectament amb l'Església.
Als inicis del
franquisme, la Nit de San Joan mereix una tolerància total i fins i és saludada
com una recuperació després de la ser prohibida pels governs municipals
republicans, que en consideraven la suposada naturalesa religiosa. Aixi es
podien llegir coses com: «Desde la venturosa fecha de la Liberación ha sido
cada vez más pujante y lozano el retoño de las tradiciones populares. La paz de
Franco ha repercutido, naturalmente, en la expansión de las multitudes,
jubilosas y festeras. Y las verbenas han recuperado su antiguo esplendor. Sobre
todo esta de San Juan, tan jaranera y desbordante, tan ruidosa e inflamada» (Diario de Barcelona, 24-6-1945).
